La planificació de la campanya per l'IRPF 2015

Fa tot just uns dies, acabava la primera campanya de liquidació de l’IRPF a Andorra. I si hem de fer cas de les dades que ens va aportar el mateix ministre de Finances, ho feia amb unes xifres d’acompliment, per part de la ciutadania, de les quals hem d’estar força satisfets atesa la poca cultura que tenim en relació a aquesta figura tributària. Menys contents, però, podem estar de com s’ha gestionat des de Govern l’atenció a les persones que havien de fer les declaracions.

La premsa de les darreres setmanes s’ha fet ressò de l’enuig de molts ciutadans i professionals, a causa dels disfuncionaments i les llargues cues d’espera que alguns d’ells han hagut de suportar per fer la tramitació de la liquidació de l’IRPF. En alguns casos, fins a sis hores esperant! Del tot inacceptable.

Ara fa uns dies, el senyor Cinca ens exposava, a pregunta feta pel PS al Consell General, el conjunt de mesures que es van posar en marxa des de Govern per afrontar la campanya de l’IRPF 2015. Va estar-s’hi una bona estona per desgranar-les. El cas, però, és que les mesures esmentades no han permès evitar ni pal·liar les dificultats hagudes que, per altra banda, eren perfectament previsibles. Malgrat els amplis terminis legals, és habitual que la gent deixi per a darrer moment donar compliment de les seves obligacions fiscals, i aquest fet és sobradament conegut, però no es va tenir en compte a l’hora de planificar i organitzar la campanya.

Entenc que es disposava de prou experiència en relació a altres figures tributàries per saber que els darrers dies en què clou un termini és habitual que s’acumuli gent a l’Agència. Forma part de la condició humana; és difícil de canviar, però en canvi, sí que era fàcil de preveure. Calia, doncs, planificar de millor manera la gestió de la recepció de les declaracions de l’IRPF, tenint en compte l’abast de l’afectació de dit impost a tota la població, així com l’evolució del nombre de declaracions que s’havien anat efectuant des de l’inici de la campanya. Era totalment previsible que al setembre hi hagués una allau de gent i no es va planificar cap mesura per fer-hi front i evitar l’enuig de molts ciutadans i la sobrecàrrega dels funcionaris de l’Agència. No es va fer res, i es va haver d’improvisar a darrera hora. Si fins i tot l’últim dia es va optar per obrir una cua d’atenció a les persones que portaven només una o dues declaracions.

Són diversos els errors que s’han comès per part de qui havia de planificar millor aquesta campanya, per altra banda, essencial per al nostre sistema tributari.

A.– Hi ha hagut una divulgació deficient. Molts ciutadans desconeixien totalment que des del mes d’abril ja disposaven de la proposta de liquidació relativa a les rendes del treball. Essent el primer exercici d’aplicació, hauria sigut convenient informar personalment tots els obligats tributaris amb una carta, mesura que, recordo, s’ha utilitzat amb altres figures impositives.

B.–No s’ha planificat de manera deguda la formació dels funcionaris de l’Agència en matèria d’IRPF. I això ha provocat que la ciutadania hagi rebut informacions contradictòries, i fins i tot errònies, tant des de l’Agència com per part d’altres actors –CASS, entitats bancàries, etc...–. Aquest impost era nou per a tothom, i alhora, complex. Per tant, calia dotar de mitjans necessaris l’administració perquè la figura fos perfectament coneguda per aquells funcionaris que l’havien d’explicar i, en tot cas, que les respostes fossin úniques i convergents.

C.– Pel que fa als mitjans tècnics... què podem dir del sistema informàtic desenvolupat per la gestió de l’IRPF? Aquest ha sofert nombroses parades i/o avaries durant els dies de campanya, fet que ha contribuït a l’allargament de les cues. A banda, l’accés on-line a la gestió de l’impost ha sigut un autèntic drama. S’ha acabat obligant molts usuaris a acudir personalment a l’Agència, malgrat que havien fet els passos necessaris per tenir el MIL. Una plataforma que ha costat més de 700.000 euros hauria hagut de funcionar correctament i hauria hagut de ser testada de manera suficient per afrontar la campanya.

D.– En relació als mitjans humans, no s’ha dotat de prou persones per atendre la recepció de les declaracions. El juny passat, el senyor Cinca reconeixia que l’Agència no tenia prou mitjans humans per efectuar les tasques i, especialment, per la vinguda de l’IRPF. Sorprèn, però, que coneixedors de la problemàtica, s’hagi esperat fins al juny per cursar els edictes i que no s’hagin previst altres solucions per ampliar els torns i la quantitat de gent que atenia.

En resum, la campanya ha tingut nombroses mancances que fan posar en dubte les mesures i la planificació adoptada per afrontar la campanya de l’IRPF 2015.

Malgrat la repulsa que suposa per a alguns haver de pagar impostos directes, l’acceptació per part de la nostra ciutadania ha estat bona. Per això, és del tot inacceptable que qui vol complir amb les seves obligacions fiscals trobi traves i dificultats a l’hora de fer-ho. Cal que el Govern doti de més mitjans humans i materials l’Agència Tributària per permetre el compliment efectiu de les figures impositives existents, facilitant la tasca als ciutadans que compleixin puntualment i voluntàriament amb les seves obligacions i, alhora, per exigir el compliment a aquelles persones que, aprofitant-se del desgavell existent o per mala fe, no ho fan.