Plataformes de televisió i publicitat

M’he fet membre o afiliat a Netflix, l’empresa nord-americana que ofereix pel·lícules, sèries i vídeos en streaming per Internet. Com que aquest no és un anunci comercial ni en rebré cap compensació econòmica, els diré que la tarifa mensual és de 10 euros al mes, en alta qualitat, i que abans de decidir-se si ho volen provar, tenen un mes gratuït. L’única condició, indispensable és tenir Wi-Fi a casa i un televisor que es pugui adaptar o connectar a la xarxa.

La plataforma ofereix infinitat de pel·lícules i sèries amb la possibilitat de veure-les amb idiomes diferents, i sobretot sense publicitat, deixin-me que ho repeteixi: sense publicitat.

Tan sols porto un parell de mesos i creguin-me quan els asseguro que la televisió convencional, inclòs Movistar+ i altres plataformes d’aquest tipus, han deixat d’interessar-me absolutament. Si mantinc l’abonament a Movistar+ és exclusivament per veure els partits de futbol del meu equip preferit. Quan aconsegueixi una plataforma que m’ofereixi la possibilitat de pagar per partits determinats, el famós i desaparegut PPV (pay per view) segur que em dono de baixa. Ja imagino, però, que això no passarà perquè se les empesquen totes per escurar-te la butxaca.

Però tornem al motiu que de veritat m’interessa: la publicitat. Amb aquest tema les plataformes tipus Netflix, almenys fins ara, juguen net. No hi ha publicitat; ni tan sols publicitat pròpia dins del canal. Se’n recorden quan va sortir Canal+? Tampoc donaven publicitat; ara, sense arribar als límits de les televisions públiques, també te l’encolomen de manera descarada de vegades; altres, de manera una mica més subliminal, però sempre troben el moment per posar-te-la.

En qualsevol cas, on la diferència es torna, ja no abismal, sinó insuportable, és quan parlem de la majoria de televisions que emeten per obert. Veure una pel·lícula a Antena 3, Tele5, o TV3 és una odissea sols a l’abast de qui tingui nervis d’acer. Avorrir el cinema em sembla el resultat més raonable.

Si abans se’m feien insuportables les estones d’anuncis, ara, des que tinc Netflix, encara se’m fan més pesats. Poso un exemple. Dimecres al vespre abans de l’APM, TV3 va emetre més de 15 minuts de publicitat. Inaguantable. I un cop dins del programa, van fer una altra interrupció, d’aquelles que fan història, i que abans que acabi el programa t’obliguen a emigrar a una altra televisió. Encara que el cas més sonat són les pel·lícules d’Antena 3, on, quan són a punt d’acabar i sols queden cinc o deu minuts, et claven l’última punyalada publicitària.

En canvi, com deia, les plataformes tipus Netflix sols necessiten una bona connexió a Internet. Tota la resta és gaudir de bones pel·lícules, sèries i documentals, escollir allò que ens agrada, a l’hora que vulguem, i a més, aprendre idiomes estrangers de manera molt eficient. Facin la prova i m’ho expliquen. El que em sembla evident, és que la televisió tal com la coneixem té les hores comptades.