Els llibres de l'Antoni Morell

La primavera de l’any passat, l’Antoni Morell ens deia, a tall d’advertiment, des de la seva ben situada trona de patriarca de les lletres andorranes, que la cultura és la millor ambaixadora i la marca més sòlida que un poble, en aquest cas l’andorrà, pot tenir. Ens ho deia de viva veu, allà a la sala de les Fontetes de la Massana, en la presentació del llibre escrit per ell El llarg caminar d’un home bo, amb el segell d’Anem Editors, centrat en les converses que l’Antoni Morell va mantenir amb el Copríncep Martí per tal de pouar en la seva personalitat, humanitat i saviesa. “Andorra ha de posar sobre la taula la cultura, altrament, llanguirà.” Entenem-les bé, amics, aquestes paraules de l’Antoni Morell. No vol dir que si la cultura andorrana, que és bressol i cove d’un bon munt de coses, no rutlla, aquesta acabarà feble, malurada i anorreada, no. Encara pitjor. La llangor serà per al país, per a Andorra en conjunt. Ell fa crida, des de la trona de patriarca de les lletres andorranes, ho torno a dir així, sabedor que l’Antoni ho entendrà com una mirada a la seva autoritat moral, més que –i també– a la seva posició cimal, de branca mare, en l’arbre dels escriptors aculivats en terra andorrana. Cruspides –en forma de lectura– les seves ben parades taules dominicals que publica en aquest Diari d’Andorra des de fa anys; llegits puntualment els seus pensaments, les seves reflexions, notem com les branques de l’arbre de la cultura andorrana es mouen i ens donen fruita gustosa. Ara, en temps de tardor, són les avellanes i les pomes que, com si fossin símbols d’humilitat completa, de serenor casolana, de gust íntim, les podem abastar. Les fulles de l’arbre cultural, nodrit de pensaments, d’idees, d’escrits, de melodies musicals, d’imatges amorosides pels escultors, dansen davant nostre sense fer soroll, i suaument i reposades, s’aquieten i fan lligall.

Els llibres de l’Antoni Morell, la seva biblioteca particular, són notícia per haver-ne fet donació al comú de la Massana, per tal que passin a formar part de la biblioteca comunal, la qual, des d’ara, porta el nom d’Antoni Morell. Vetllaran pels 15.000 llibres i documents del fons Antoni Morell, les persones per ell designades: Joan Massa, Joan Gabriel, Manuel Aguilar i Francesc Badia, del qual consell i bon judici tots els usuaris lectors ens n’hem de sentir agraciats. Tenir a disposició les lectures que, en tria i selecció, durant dècades, ha fet l’Antoni Morell, dóna presència a la cultura andorrana, la fa sortir al carrer, ens la posa –com ell mateix demanava, suggeria i suggereix– sobre la taula. Seiem doncs, amb ell, a llegir, a garbellar, a batre a l’era comuna per treure’n bon gra i poder-ne pastar i coure un bon pa que ens nodreixi el cap i l’esperit.

Aquest pas fet per l’Antoni Morell en pro de la cultura andorrana, en pro del país, cau com pluja fina, la bona, la de la saó. Fa anys que devia glatir, tot mirant els pollancres afuats al vent, –“Enhiesto surtidor de sombra y sueño, flecha de fe, saeta de esperanza” que orava Gerardo Diego a El ciprés de Silos– de darrere dels vidres del finestral de casa seva, a Escàs, per compassar el seu desig de veure un museu del Llibre a la Massana; aquella bona idea sorgida d’ell que potser algun dia, quan la manera de fer del passar de puntetes i encara mirant cap a un altre cantó, quan es parla de cultura en aquest país, i –si serveix de consol, també en altres latituds– serà una altra, molt més conscient, compromesa i a peu pla. Valgui aquest gest de militant generositat cultural del dilecte amic Morell, com a cavall de batalla en la vindicació, sempre parlada i raonada, com diria ell, d’una major atenció envers els valors col·lectius, fonamentats en el saber i en la seva transmissió, valors que al capdavall, lliguen i conformen, generen i possibiliten allò que se’ns presenta, en societat, volgut i preuat. Per molts anys Antoni Morell i em permeto gratular en nom de tants possibles lectors, el teu afecte.