Cent anys de 'Pastorets'

A Mataró, la meva ciutat, com sabeu, pel proper dia de Nadal a la nit es commemoraran els cent anys de la primera representació d’Els Pastorets, de Ramon Pàmies, en un petit teatret que s’estrenava al primer pis del Círcol Catòlic d’Obrers. Aquesta entitat havia nascut l’any 1884 i ja cultiva l’afecció al teatre.

Però la nit de Nadal de l’any 1916 va ser molt especial, ja que la secció teatral, formada només per homes, va estrenar el teatret representant, per primera vegada, L’estel de Nazaret, amb un èxit tan notable que es va tornar a representar diverses vegades, sempre amb la sala plena de gom a gom. Un èxit que es repetiria any rere any fins als nostres dies, si exceptuem els anys que van del 1936 al 1938 a causa de la guerra civil espanyola, en què l’entitat va ser intervinguda.

I si parlo avui dels cent anys d’aquella primera representació ho faig amb la voluntat de subratllar que Els Pastorets de Mataró estan considerats els millors de tot Catalunya i també perquè al llarg d’un segle la secció teatral del Centre Catòlic, la Sala Caba-nyes, ha estat –i és encara– un planter d’actors i actrius, de directors, escenògrafs, tècnics lligats amb el teatre. És, en resum, una obra col·lectiva de la societat civil que encara dóna els seus fruits. Permeteu-me explicar un parell d’anècdotes d’aquells primerencs Pastorets de fa cent anys. Si llegiu el programa inaugural veureu que al repartiment, el paper de la Verge Maria el feia algú que es deia B. Xiqués. Era l’únic que el nom sortia de forma abreviada. Sabeu per què? Doncs perquè era un home qui l’interpretava, ben disfressat, sense dir ni piu ni obrir la boca ni fer gestos que poguessin delatar-lo. Com he dit, fa un segle, als centres catòlics o parroquials no es permetia fer teatre a homes i dones, nois i noies junts. Hi havia una companyia d’homes i joves i una altra de dones i donzelles.

Una altra anècdota és que segons l’esmentat programa inaugural hi consta que el paper important de Satanàs el va fer en Sebastià Tarragó, però en realitat no va anar així. En Tarragó pocs dies abans de la primera representació es va posar malalt i a corre-cuita en Tomàs Ribas, animat per mossèn Josep Plandolit, consiliari del Centre, es va aprendre el paper i s’atreví a saltar a l’escenari salvant la representació.

L’any 1932 va ser el darrer que s’hi representarien Els Pastorets, en aquell petit teatret i també altres obres, doncs a l’any següent el 1933 s’estrenava una nova sala i un nou escenari, la “Sala Cabanyes”, dedicada al qui fou president i mecenes de l’entitat, el senyor Emili Cabanyes. Val a dir que aquest es va morir mesos abans de la primera representació i per tant no els va poder veure. Li va passar com a en Miquel Biada, un altre mataroní rellevant, que, com tothom sap, va ser l’impulsor del primer tren peninsular entre Barcelona i Mataró per la tardor de l’any 1848, i que s’havia mort mig any abans. La nova sala va significar un pas de gegant amb un èxit creixent, tant pel que fa a Els Pastorets com per la posada en escena d’altres obres de teatre. A partir d’aquest any 1933 ja es van fer teatre homes i dones junts. Com havia de ser. Esperonats per l’èxit d’Els Pastorets, la secció teatral es proposà posar en escena La Passió, però en aquest cas l’èxit no assolí el d’Els Pastorets degut a la competència de La Passió d’Olesa i també de la d’Esparreguera. Va durar fins als anys seixanta del segle XX. L’any 1981, Els Pastorets van ser declarats per part de l’ajuntament de Mataró Patrimoni Cultural de la Ciutat, tot un reconeixement explícit que enorgullia l’entitat però també tota la ciutat que els va veure néixer.

Aquest mateix any 2016, el Centre Catòlic i la Sala Cabanyes van merèixer la distinció de la Creu de Sant Jordi, que cada any atorga a personalitats i entitats la Generalitat de Catalunya. Amb motiu d’aquest centenari d’Els Pastorets s’estan portant a terme tot un reguitzell d’actes i activitats i –no cal dir-ho– es tornaran a representar per les ja properes festes de Nadal. Per molts anys Pastorets de Mataró!