Oportunitats i oportunisme

La publicació de les resolucions del Parlament de Catalunya instant la Generalitat a no contractar empreses que tinguin relacions amb paradisos fiscals –incloent-hi Andorra– així com no condecorar esportistes que tinguin el seu domicili a paradisos fiscals –també incloent-hi Andorra– ha centrat bona part del debat públic al llarg de les últimes setmanes.

Una part de l’oposició ha volgut aprofitar la publicació d’aquestes resolucions per carregar un cop més contra la política exterior del Govern. Però més enllà d’aquestes crítiques minoritàries, el que em sembla rellevant és recapitular els moviments que hi ha hagut al llarg dels últims dies. Tant el Govern com el grup parlamentari del qual formo part van lamentar el contingut de les resolucions i han aprofitat per recordar tots els avenços que Andorra ha fet en pro de la transparència al llarg dels darrers anys. Des del Parlament de Catalunya, dos diputats de Junts pel Sí i del PSC, Albert Batalla i Òscar Ordeig, van reconèixer públicament el desencert d’haver aprovat aquestes mocions perquè –citant paraules del diputat socialista– “s’han fet des del desconeixement de la realitat andorrana”.

Les declaracions de l’un i de l’altre van en coherència amb l’actitud mantinguda pels seus respectius partits davant dels progressos d’Andorra en matèria fiscal, ja que tant els socialistes com els diputats del Grup Català al Congrés de Madrid van votar favorablement a la ratificació del CDI entre Andorra i Espanya, que es va aprovar amb una àmplia majoria.

En paral·lel, hi ha hagut diversos contactes entre membres del Govern andorrà i del govern espanyol així com de la Generalitat, per donar una sortida positiva a la qüestió. En aquest sentit, seguint els procediments i els canals habituals, el ministeri d’Afers Exteriors va fer arribar una nota verbal al seu homòleg espanyol en resposta a la qual el govern espanyol ha reiterat públicament que no considera Andorra un paradís fiscal.

Per tant, el balanç és que arran d’unes resolucions injustes aprovades al Parlament de Catalunya Andorra ha aconseguit que els principals partits espanyols i catalans, així com el govern central espanyol, reiterin que no som un paradís fiscal. Hem sabut convertir un contratemps en una oportunitat. Com ja vam fer el juny del 2015 quan Andorra va ser inclosa a la llista paneuropea de paradisos fiscals, perquè figurava en deu llistes nacionals de països membres de la UE.

Aquella llista era un contratemps en el nostre camí cap a la transparència i l’obertura; però també en aquell cas vam saber fer de la necessitat virtut i transformar un obstacle en una oportunitat. Una oportunitat per mantenir un diàleg franc amb aquells països que havien inclòs Andorra en les seves llistes nacionals per explicar-los els progressos que havíem fet. De les deu llistes inicials, el Principat figura avui en sis. I les nostres explicacions van servir, no només per sortir de les llistes de jurisdiccions no cooperants, sinó també perquè països com ara Bèlgica i Itàlia hagin iniciat negociacions per concloure un conveni de doble imposició amb Andorra.

Quan parlo de transformar els obstacles en oportunitats em refereixo a oportunitats per a Andorra, no per a un Govern o per a un partit en concret. Perquè en política exterior hem bastit un discurs coherent, generós i reconegut amb el passat. Sempre hem dit que el camí de la transparència –en el qual hem fet grans esforços al llarg dels dar­rers cinc anys i mig– ja va començar amb la Declaració de París del Govern Pintat i va continuar amb el Govern socialdemòcrata.

Això és el que a algun els costa d’entendre: que les oportunitats són sempre compartides. En canvi, l’oportunisme és egoista, curt de mires i de poca alçada política. Per a alguns, com l’excap de Govern Jaume Bartumeu, els contratemps que ens trobem en el nostre camí col·lectiu són vistos únicament com una arma llancívola contra el Govern de torn –del qual ells en són habitualment l’oposició de torn–.

El problema de les armes llancívoles és que poden acabar a la teulada de qui les llança, i la teulada del senyor Bartumeu està feta de vidre. Ja li va passar fa unes setmanes, quan va córrer a criticar el Govern per una declaració sobre Gibraltar adoptada per tots els països de la comunitat iberoamericana –entre els quals Andorra– que no feia altra cosa que recollir les resolucions i la terminologia de les Nacions Unides. Pocs dies després coneixíem que el seu Govern havia donat suport a l’adopció d’una proposta similar sobre les illes Malvines. És el que passa quan es vol fer oportunisme egoista en lloc d’apostar per aprofitar una oportunitat per seguir avançant plegats pel camí de la modernització de l’economia andorrana.

*Carles Ensenyat és conseller general del grup parlamentari demòcrata i president de la comissió legislativa de Política Exterior