'Welcome, Mr. Trump'

Després de l’emissió dissabte 19 de novembre del programa que s’emet des de Nova York Saturday Night Live, el Twitter oficial de qui serà pròxim president dels Estats Units, Donald Trump, va emetre el següent comunicat (traducció lliure): “La nit passada he vist part del programa Saturday Night. És totalment parcial i no té gens de gràcia. Tenim nos­altres les mateixes oportunitats?”

Òbviament, la resposta de l’actor que el va caracteritzar, Alec Baldwin, no es va fer esperar, tot recordant-li que té coses més importants a fer, com ara ocupar-se del país, i que, en qualsevol cas, si el necessitava ja sabia a quin estudi de televisió trobar-lo. Al món occidental i als Estats Units, des de fa anys, hi ha una sana tradició en l’exercici de l’humor. I, encara que les paròdies siguin punyents, els polítics no tenen més remei que acceptar-les com a part del joc democràtic.

És més, moltes vegades s’ha dit que perquè un polític triomfi i el seu nivell de popularitat pugi necessita ser present en aquest tipus d’espectacles. Si no hi són, no són ningú. I, encara que sigui un contrasentit, sembla evident que la popularitat del senyor Trump als Estats Units i arreu del món, en part, és conseqüència de la seva aparició en aquests programes, fins al punt que en lloc de criticar Saturday Night Live hauria estat molt més intel·ligent donar-li les gràcies. Els personatges ridiculitzats acaben per fer-se simpàtics i guanyen un grapat de vots.

Els assessors de la candidatura de Trump, en veure que les enquestes el donaven com a perdedor, es van bolcar en les xarxes socials i sembla que els milions gastats en aquest àmbit han estat determinants. De manera que resulta estrany que el mateix equip no li aconsellés mantenir una posició, si no favorable, sí almenys imparcial, en temes d’imitacions televisives perquè, de ben segur, per molt que li pesi, aquestes seguiran al llarg de tot el seu mandat, i sempre és millor no donar-los gaire importància que no pas posar-s’hi en contra.

En tot cas, vistos els antecedents, una vegada més la realitat supera la ficció. És molt més simpàtica, per molt grollera que sigui, la versió humorística del pròxim president que la real.

Esperem que el futur equip presidencial, per molt conservador que sigui, li freni una mica els impulsos i la necessitat de fer-se notar. Mentrestant, com a mal menor sempre podrem dir: “Comenci a tocar una mica de peus a terra. Benvingut al món de l’humor, senyor Trump.”