2017: trenta anys de la recuperació de les falles

Avui fa justament un any que la comunitat fallaire rebia la gran notícia que la Unesco havia aprovat incloure les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. És a dir, la candidatura presentada per 63 pobles fallaires de banda i banda del Pirineu –entre els quals s’hi troben Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes-Engordany– i gestada al llarg de molt de temps rebia el reconeixement del comitè intergovernamental per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de la Unesco reunit a Namíbia. L’endemà mateix a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella ho celebràvem i fèiem copartícips d’aquesta celebració bona part de les manifestacions de la cultura popular perquè crèiem, i continuem creient, que la inclusió en la llista de la Unesco era un premi també per a tota la cultura popular que es fa al país i que treballa de forma incansable per mantenir les tradicions heretades dels nostres avantpassats i que s’han anat transmetent al llarg dels anys generació rere generació. La importància de mantenir les tradicions per a un poble és vital perquè és el reflex de la seva idiosincràsia, perquè cohesiona societat i la fa participativa.

Vam dir ja aquell dia que amb la declaració de la Unesco no acabava res, sinó que tot tornava a començar. Namíbia no va ser altra cosa que l’assoliment d’un cim d’una llarga travessa infinita i que com totes les travesses tenen diferents etapes amb la seva pròpia dificultat, però igual de plaents mentre van assolint-se els reptes. Hem passat un any assaborint dolçament el premi, si se’m permet utilitzar aquesta expressió. Hem fet la cremada que ha estat batejada com la de la Unesco i hem vist com se n’ha derivat en un augment de sentiment fallaire que desperta any rere any amb més força quan és a punt d’arribar el solstici d’estiu. Conseqüència directa, també, n’estem convençuts, ha estat l’increment de gent la nit de la cremada per veure rodar les falles pels carrers del centre històric d’Andorra la Vella, gent del país, de ben segur, però sobretot visitants i turistes atrets pel ressò internacional que va suposar la declaració de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial.

L’any vinent, el 2017, farà 30 anys de la recuperació de la cremada de falles a Andorra la Vella. Una data per recordar, però sobretot per celebrar amb tots aquells que al llarg d’aquests tres decennis han fet possible que es mantingui la festa, que no han defallit i que l’han fet evolucionar amb el temps... és evident que bona part del mèrit d’haver arribat al cim de la Unesco és seu, així com també de l’equip de gent que ha treballat incansablement els darrers anys per fer-ho possible. Diverses activitats estem preparant per commemorar-ho tant de cara enfora, és a dir, públicament, com de cara endins, per a la comunitat fallaire.

Més enllà de celebracions, que sempre són agradables de fer, hi ha un compromís explícit de la difusió de la festa i de dur a terme diferents projectes que ajuden a mantenir-la i millorar-la. Així, continuem amb l’Escola Folk que vam iniciar l’any passat per a tots aquells que volen aprendre i/o millorar els seus coneixements de música tradicional. I, d’altra banda, conjuntament amb el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i el suport de la CNAU organitzem a les escoles andorranes associades a la Unesco, i a totes aquelles que ens ho demanin, xerrades i exposicions sobre el contingut de la festa de les falles i el significat d’haver estat inclosa a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta és una tasca pedagògica imprescindible si volem complir amb el nostre compromís de difondre el sentit de la nostra festa com a integrant de la cultura popular i que perduri en el temps.

És evident que moltes de les coses les podem fer gràcies primer de tot a l’esforç fallaire, però també perquè tenim la implicació de diferents institucions a partir de les subvencions que ens atorguen, com poden ser les del comú d’Andorra la Vella a través del conveni recentment signat o les del ministeri de Cultura quan presentem projectes definits. Però no tot s’acaba aquí, sinó que també volem fer copartícips encara més totes les institucions perquè ens ajudin en el desenvolupament de la festa i, sobretot, ens facin d’altaveu traslladant al món sencer que aquí, a Andorra, la nit de Sant Joan, cremem falles, una festa reconeguda per la Unesco. Tenim el convenciment que som un reclam turístic de primer ordre i que a més amb l’exercici de la nostra festa traslladem al visitant la idiosincràsia del país i la seva autenticitat.

Però aquest any marcat per la Unesco també ens ha portat aspectes molt positius de la col·laboració entre comunitats fallaires del país i que ens fan preveure per a aquest 2017 un futur encoratjador pel treball conjunt que podem fer i per la representativitat internacional de les falles d’Andorra. Sempre hem expressat que la candidatura de les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus formada per 63 pobles havia servit per crear una gran família de diferents comunitats fallaires que independentment del territori nacional al qual pertanyem formem part d’un mateix sentir i amb uns objectius comuns.

Sé que pot sonar estrany que a punt com estem d’entrar al solstici d’hivern, parlem d’una festa que se celebra tot just quan s’inicia el solstici d’estiu. Però és que al marge que l’aniversari de la inclusió en la llista representativa de la Unesco s’escaigui ara, al desembre, la comunitat fallaire no deixa de treballar tot l’any amb l’objectiu que la festa perduri i es difongui, perquè no ens podem quedar aturats assaborint el reconeixement obtingut.

*Albert Roig és fallaire major