“Com destruir la pròpia empresa...”

Any 2004. El mestre Josep M. Rosanas –vell i històric amic– publica a Editorial Granica un llibre intitulat Como destrozar la própia empresa y creerse maravilloso.

Regirant els meus arxius, trobo el retall de diari de La Vanguardia, a la secció La contra, on Lluís Amiguet proposa un sucós diàleg amb el professor de l’Iese i catedràtic d’Organització d’Empreses de la Pompeu Fabra, a Barcelona, aleshores, amb motiu de l’esmentat llibre.

Com que avui, any 2016, encara trobo suggerents i ben actuals les seves consideracions faré una subjectiva síntesi del que escrivia, deia i encara manté avui el Josep Maria Rosanas, penso.

Per exemple:

–“Fa 30 anys que analitzo empreses: els suficients per haver après que, més que negocis bons o dolents, el que hi ha són empreses portades bé o malament.”

–“Per arribar a ser un empresari inepte de veritat és necessari haver forjat el caràcter des de petit.”

–“Un empresari inútil ha d’haver hagut de cultivar amb perseverança des de la seva consentida infància la supèrbia i els seus derivats més perversos: el narcisisme directiu, la persistència en l’error i mirar-se obsessivament a si mateix.”

–“A la fi, un número u sempre pot detectar i després despatxar els inútils que l’envolten, però abans d’acomiadar-se a si mateix farà caure l’empresa, que per això és seva.”

– I davant de la pregunta d’Amiguet: “Com evitar la creació de riquesa?”, Rosanas, diu categòric. “Cercant el benefici a curt termini, conjurant qualsevol temptació d’invertir esforç i fons a llarg termini, de creació de valor per a tots i de preocupació per al bé col·lectiu. D’aquesta manera, a més de fracassar com a gestor, pugui ser odiat cordialment pels seus empleats, socis, i si s’esforça un xic, fins i tot per la família i amics.”

– “El mercat no ho és tot, ni ho decideix tot. Hi ha les persones, l’equip.”

– Trobo absolutament meravellosa la resposta a la pregunta: “Más malas ideas?” Rosanas diu: “La fonamental: ignori els seus empleats. Que treballin i callin. Vostè no els paga perquè tinguin idees, més aviat perquè executin les seves, sempre brillants.” Em recorda l’excopríncep Zarkozy que deia de Francesc Fillon, possiblement proper Copríncep: “Jo decideixo [Zarkozy], ell [Fillon, primer ministre] executa.” Ai!

Hi ha moltes altres consideracions en aquesta entrevista, i per tant, en el llibre esmentat, però no voldria acabar aquestes notes sense citar la resposta a la pregunta d’Amiguet. “Algún atajo más hacia la bancarrota?” Resposta: “Sigui molt mediàtic i preocupis de la fatxada del seu negoci abans que de mirar la solidesa del bigam. Utilitzi moltes parauletes acabades en -ing, inútils, però molt efectistes: bendimarking, branding, reengineering, ABC costing, etc...” Els acabats en -ing envaeixen la nostra societat actual, tan estúpidament americanitzada.

Comenta Lluís Amiguet el següent, després de la conversa amb el professor Rosanas: “(...) dedueixo que la supèrbia, germana de la ignorància, és la mare de tots els errors, també els empresarials.”

Recomano efusivament el llibre, ple d’ironia, de seny, de prudència i gosadia també. I les seves reflexions empresarials, penso que es poden aplicar a tots els camps de la nostra vida personal i col·lectiva: la política, sobretot, on la supèrbia i la ignorància regnen amb una facilitat preocupant, i acceptades per gairebé tothom, arreu. També a Andorra, que no podem pas ser excepció.