La tribuna
'Les cultures de muntanya'
El Dia internacional de les muntanyes, declarat per les Nacions Unides l’any 2003, se celebra cada 11 de desembre, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància que les muntanyes tenen per a la vida, per destacar les oportunitats i els límits en el seu desenvolupament sostenible i per construir aliances que aportin canvis positius.
Enguany, el lema triat per les Nacions Unides és Les cultures de muntanya: celebrar la diversitat i enfortir la identitat, que posen en relleu els aspectes que enriqueixen i defineixen la realitat socioambiental d’aquests territoris. És important entendre aquests dos conceptes, diversitat i identitat, aquest doble vessant, que integra la dimensió sociocultural amb el patrimoni natural; avui és un bon dia per reivindicar les aportacions que des del país es fan per consolidar-los i potenciar-los amb la mirada posada en el futur, tot recollint l’herència del nostre passat.
Em vull referir, en primer lloc, a la importància de fer valdre el patrimoni sociocultural dels territoris de muntanya com un element clau per a la seva conservació. En un marc internacional on el fet i la cultura predominant són urbans, els models de vida, els trets diferencials i el tarannà propi dels territoris de muntanya corren el risc de passar desapercebuts, en el millor dels casos, o fins i tot caure en el desconeixement i l’oblit en el pitjor d’ells. En aquest escenari globalitzat no és senzill tenir visibilitat, i menys encara tenir reconeixement, per això són tan importants els projectes i iniciatives que donen veu i posen cara a la realitat cultural dels territoris de muntanya. Aquest és un dels motius pels quals cal celebrar el Dia internacional de les muntanyes i insistir a potenciar iniciatives que realcen el patrimoni sociocultural del territori dels Pirineus. Iniciatives com la mostra de cinema del Pirineu Picurt, que aquest estiu ha celebrat la seva desena edició. Demà l’Auditori Nacional d’Ordino acollirà la projecció del documental guanyador del premi Gall Fer Andorra, corresponent a la categoria medi ambient, que s’ha atorgat per primer cop en aquesta edició 2016 al títol Bring The Sun Home, de Chiara Andrich i Giovanni Pellegrini. Es tracta d’un documental que mostra una iniciativa que ha permès millorar la qualitat de vida de les persones i del medi ambient emprant com a fil conductor les energies renovables. I és un bon exemple de com els territoris de muntanya i la gent que els habita poden ser exemples i referents a l’hora de vetllar pel desenvolupament sostenible, no només en l’àmbit local, sinó també en un escenari global.
De fet, els territoris de muntanya i els seus habitants s’han caracteritzat històricament per la seva capacitat de viure i aprofitar amb responsabilitat els recursos disponibles en aquests espais sense malmetre’ls. És la definició mateixa del mateix concepte de sostenibilitat. I en aquest viure i aprofitar els recursos, com ens recorda aquest documental, l’energia ha tingut un paper fonamental en el si d’aquestes regions.
El debat energètic és clau en el sentit que és un dels majors desafiaments ambientals dels nostres dies: el canvi climàtic. El foment de les energies renovables i l’eficiència i consum responsable han de permetre reduir les nostres emissions. No en va, els estudis assenyalen les zones de muntanya com a espais especialment sensibles als efectes del canvi climàtic a causa de les seves particulars característiques biofísiques.
L’any 2007, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Clima va identificar les zones de muntanya com a espais particularment sensibles al canvi climàtic. Per aquest motiu, Andorra s’ha involucrat especialment en la sensibilització dins la comunitat internacional de les nostres particularitats i hem coorganitzat, en el marc de la COP22, que va tenir lloc el mes passat a Marroc, juntament amb el Govern de Pakistan, el Mountain Institute i el Mountain Partnership, un side-event anomenat The impact of climate change in mountain areas. A priority for a global action. Un esdeveniment en el qual va prendre part l’Organització Mundial de la Meteorologia i diversos representants d’altres països de muntanya.
Un altre dels temes prioritaris que treballa actualment el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat és la conservació de la biodiversitat i el manteniment de la qualitat ecològica i paisatgística del nostre entorn. Un exemple és la recent estratègia nacional de la biodiversitat d’Andorra, aprovada pel Govern el 19 d’octubre, i que recentment ha estat presentada a la comunitat internacional en la 13a reunió de les parts del conveni de la diversitat biològica.
Cal fer valdre els programes de seguiment i gestió d’espècies de fauna i flora del país dels quals en aquest any hem rebut molt bones notícies. El pla d’actuacions per a la conservació del trencalòs (PACT), endegat el 1999 en col·laboració amb els territoris veïns dels Pirineus, ha estat aquest any un èxit amb la nidificació del trencalòs a Andorra: el 24 de juny el pollet de trencalòs, que durant més de cent dies havia estat creixent a Andorra, volava del niu.
Una notícia ornitològica molt important després de quatre anys en què la parella de trencalossos establerta al país el 2003 no havia pogut culminar el procés de reproducció. Aquesta és una espècie exigent quant a condicions ambientals, necessita un lloc tranquil per fer niu a resguard i poblacions suficients d’ungulats silvestres o de bestiar domèstic per poder assegurar-se l’aliment: els seus ossos. Així doncs, aquesta fita ornitològica representa, a més de reforçar positivament l’estat de conservació d’aquesta espècie amenaçada, una constatació que la biodiversitat a Andorra gaudeix de bona salut.
He començat aquest article parlant d’elements socials i de la importància de reivindicar el patrimoni cultural dels espais de muntanya, la idiosincràsia d’aquests ens porta de manera inseparable a referir-nos als seus trets ambientals. Perquè, i tornant al lema del Dia internacional de les muntanyes d’enguany, tan important és, parlant en termes identitaris, tenir en compte els elements culturals, el seu coneixement i la seva difusió, com el patrimoni natural i la manera com en tenim cura.
Així doncs, pocs dies abans d’acabar l’any, aquesta celebració del Dia internacional de les muntanyes és un bon moment per reconèixer i continuar impulsant les accions i projectes per difondre els valors d’aquests espais i vetllar per la seva preservació. Un bon moment per celebrar la diversitat i enfortir la nostra identitat.
* Sílvia Calvó, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat