Youtubers i emprenedors

Ja fa deu anys des que Google va comprar YouTube per 1.650 milions de dòlars, la plataforma de vídeos més popular del món creada per tres extreballadors de PayPal (Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim). Des de llavors, el seu creixement és inqüestionable i vertiginós. És la tercera web més visitada, després de Google i Facebook.

Alguns dels youtubers de parla hispana més importants en nombre de seguidors són ElRubius (+20 milions), Vegeta777 (+15 milions), Willyrex (+10 milions), Luzu (+5 milions), Patry Jordan (+2,7 milions) o YellowMellow (1,2 milions). Són influencers que han aconseguit captar l’interès d’empreses de diversos sectors, des de multinacionals com Sony, Coca-Cola i Fanta, fins a diferents editorials, festivals de música, cases de moda, congressos internacionals d’àmbit tecnològic, etcètera.

Són persones que viuen de la creació de continguts audiovisuals i per tant tota la seva activitat depèn en gran manera del control que tinguin sobre el material que creen i comparteixen a Internet. Per aquest motiu és molt important que els creadors, els artistes, els autors que utilitzen Internet i YouTube administrin correctament els drets sobre les seves creacions, sense perdre de vista que a mesura que creix la seva audiència, l’engagement i els contractes amb marques, cal començar a pensar no com a youtuber, sinó com a professional-empresari.

En aquest sentit, en els darrers anys s’està vivint un veritable canvi en el món de l’entreteniment online. Si abans el youtuber era aquell que tenia una càmera web a l’habitació i moltes bones idees, ara molts tenen ingressos de YouTube, projectes nacionals i internacionals i l’última tecnologia en càmeres de vídeo, drons, micròfons i sistemes 3D per crear contingut high definition, amb un entorn més estudiat, una qualitat d’imatge i so més professional, i una edició més elaborada.

Estem davant de professionals de l’entreteniment, de la comunicació, de la producció audiovisual, que necessiten operar sota una forma jurídica que protegeixi suficientment els seus interessos i drets. Aquests youtubers professionals acaben convertint-se en autònoms o, en alguns casos, creant societats mercantils de responsabilitat limitada. Per una altra banda, comencen a veure la necessitat legal de protegir la seva marca i els seus vídeos, de revisar i negociar contractes amb marques nacionals i internacionals, de controlar la seva reputació online, imatge i honor tant online com offline, de portar la gestió comptable i fiscal de l’empresa, d’estudiar els aspectes tributaris i fiscals de cadascuna de les accions comercials, etcètera.

Un clar exemple n’és Rubén Doblas, conegut com ElRubius. Té la seva pròpia empresa a Espanya, té registrada en l’àmbit europeu (i ara també a Mèxic) la marca ElRubius en diferents classes, protegint d’aquesta manera l’ús il·legítim que tercers puguin fer de la seva marca, ha firmat contractes amb Sony Pictures, Oscar Mayer, Fanta, etcètera, participa en diferents esdeveniments internacionals i inverteix en la protecció dels seus vídeos davant del plagi.

Algunes de les eines que tenen aquests youtubers per protegir les seves obres audiovisuals són el registre de la propietat in­tel·lectual, el dipòsit notarial, que consisteix a guardar els vídeos en un CD o un DVD i dipositar-los al notari, o bé el conegut com safe creative, que és un registre digital de propietat in­tel·lectual basat en els estàndards del conveni de Berna i que dona seguretat als creadors audiovisuals contra el plagi.

YouTube, per la seva banda, ha desenvolupat dues eines de protecció de vídeos. Un sistema denominat Content ID que permet al youtuber identificar i gestionar fàcilment les seves creacions a YouTube. Amb aquesta eina, l’autor pot decidir què passa quan el contingut del seu vídeo de YouTube coincideix amb una obra que li pertany, ja sigui silenciant-lo o bloquejant-lo, obtindre els ingressos publicitaris del vídeo o bé compartir-los. Ara bé, aquesta eina només la poden utilitzar els autors que compleixin uns criteris molt específics. I, per una altra banda, el dret dels youtubers a utilitzar llicències Creative Commons (cc) en els seus vídeos per tal de permetre a tercers la utilització del material audiovisual sempre que el tercer atribueixi l’obra a l’autor. En certa manera les llicències Creative Commons són una forma lícita de registrar la propietat intel·lectual de qui crea una obra audiovisual però que pretén compartir-la. Existeixen diferents tipus de llicències Creative Commons com, per exemple, les que estan limitades en un àmbit geogràfic concret (ja sigui nacional o internacional), les que depenen de l’ús (comercialització, publicitat, etcètera) o bé les que permeten modificar o no l’obra original de l’autor.

En conclusió, estem davant d’una tendència clara de joves youtubers que volen professionalitzar-se i aquesta tendència no té necessàriament la seva raó de ser en un aspecte econòmic, sinó més bé d’organització, protecció i regularització de les seves activitats i creacions. Són joves creadors que volen seguir gaudint de la seva audiència, sense perdre l’essència i naturalitat, per aquest motiu es fa necessari protegir tot el que fan.

Si acceptem aquesta nova tendència, ja no serà tan estrany escoltar històries com que WillyRex i Vegetta777 han llançat el seu propi videojoc per a mòbils KarmaRun, que en menys d’un mes va arribar a un milió de descàrregues a Google Play; que ElRubius ha publicat un llibre (El libro Troll), o bé que Patry Jordan és ambaixadora de l’Oréal Paris. I és que els youtubers són emprenedors i per tant tenen les mateixes necessitats legals a l’hora d’interactuar amb els seus seguidors i a l’hora de protegir els seus drets i interessos davant de tercers, i precisament per aquest motiu han de comptar sempre amb l’adequat assessorament legal.

*Donna Alcalá és sòcia i cofundadora d'Emindset Law Firm