Tardor

D’allà on visc, si hagués d’escollir l’estació de l’any que més escruixeix l’emotivitat i l’encaterinament de mon esperit, aquesta seria sense cap dubte la tardor, amb tot el que ella ens dona.

En veritat que el ressorgiment de la primavera vivifica la vida. Tanmateix, amb la sublim tardor, que habitualment podem gaudir-ne més que la primavera, n’heu descobert la seva llum i els seus colors? Aquests grocs singulars que tenen les fulles d’alguns arbres, després d’haver-nos delectat amb les diferents tonalitats dels seus verds. I els vermells? Tampoc passen desapercebuts els elegants marrons, evidentment, també dels arbres de fulla caduca.

Comptat i debatut, de no arribar massa d’hora els primers sentits freds, i les fortes ventades que deixen despullada part de la senyorial arborada, que bonic es fa el dia, malgrat que sigui entre grisosos paisatges entera- nyinats de boirines plujoses. Malauradament, enguany, i ja en portem dos, no s’han fet bolets. Almenys els que hauríem volgut que es fessin.

Quatre pinetells, quatre rossinyols i els indispensables fredolics per fer-ne una truita. Ni l’ombra del sureny fosc, del cep, del rossinyolic o del carlet.

La cualbra, el pebràs, la llengua de bou, el molleric i el moixí, àdhuc el molleró, el pet de llop, la cama de perdiu, l’apagallums i el peu de rata, d’aquests tampoc se n’han vist com passades anyades. Tots ells són poc apreciats, però d’haver-n’hi uns, si el temps afavoreix una mica, n’hi ha dels altres. El que no necessita cap condició propícia ni especial, i que t’hi ensopegues contínuament a qualsevol lloc del bosc, és la brutícia que s’hi deixa. Com es pot ser tan porc? Sort que l’esquifida temporada no ens ha tret de polleguera com acostuma a succeir en un bon any de bolets, al trobar-te’n pilonets de trinxats i abandonats. Els mals hàbits, desconeixement i precipitacions, fan que s’arrenqui de seguida per l’esverament de la troballa, es miri i com que no es coneix, de manera usual allí es queda.

Oposadament a les virtuts de la tardor, ben al mig d’ella, ens ha arribat amb un total desconcert de propis i estranys, el triomf de Donald Trump a la presidència dels EUA, mentre no es demostri que pot haver-hi hagut un pirateig, en el recompte de vots dels estats de Michigan, Wisconsin i Pennsilvània. Com sol passar amb totes les eleccions, el mateix perfil d’una persona és pèrfid per a uns votants, i el contrari, bo per a altres. Fet que ens ve a demostrar la ceguera impulsiva en les emocions esdevingudes de cop i volta, i que determinen els actes incoherents de les persones. Amb consemblant faisó, les manifestacions de l’electe president han fet embogir totes les alarmes. Els teòrics ja estan analitzant la victòria i el perquè de tal sorpresa, tan erròniament pronosticada, així mateix, ja tornen a fer volar coloms, pensant amb el que pot ocórrer de sortir un germà bessó de Donald Trump, de cap a peus i de paraula i obra, en les eleccions que hi haurà el proper 2017 a França, Àustria, Països Baixos, Alemanya i a la cantonada, del propvinent desembre, amb el referèndum per la reforma constitucional a Itàlia, al marge de les inestabilitats polítiques en altres indrets europeus.

Jo crec que no caldria analitzar res, caldria voler entendre que sabem menys del que creiem, i que no sabem cap on anem ni què trobarem. Fixeu-vos en Espanya, qui governa? Algú hi entén quelcom? Com es pot analitzar aquesta situació? És acomodar-se a l’estat del benestar al preu que sigui?

De moment, Donald Trump ho té clar, ha parlat d’aixecar més murs, de deportacions i anul·lacions de pactes prèviament acordats. Quants polítics i no polítics europeus pensen el mateix?, però ara caldrà que ho faci o que l’hi deixin fer. Obama ho tenia clar i no li han deixat fer gran cosa. I per què? Doncs perquè el sistema està podrit, i les manipulacions que reben i accepten les parets que formen part d’aquest sistema, ho estan igualment. Hi ha algú que no reflexioni en escoltar un president dir que la globalització portarà més igualtat al món, i l’endemà, llegir que l’empresa Volkswagen acomiadarà 30.000 persones?

Les reaccions socials es couen a foc lent i tot i aparèixer de manera tardívola, finalment els pobles es cansen de les farsanteries actuals dels seus polítics, tot i que l’avanç de prosperitat és palpable, ens exigim estar millor. Aquest concepte de millora, que a totes hores es persisteix des de qualsevol mitjà d’influència destinada al culte de la ignorància i ficció, també es pot pesar la seva culpabilitat en el sistema. Si ens queda una unça de seny, qui encara viu amb angoixa, lamentant-se per no haver pogut modificar el passat, seria més digne i honrat no haver de lamentar-se per poder provocar similar futur.

A Mahatma Gandhi, en preguntar-li quins factors destrueixen l’ésser humà, respongué: “La política sense principis, el plaer sense compromís, la riquesa sense treball, la saviesa sense caràcter, els negocis sense moral, la ciència sense humanitat i l’oració sense caritat.”