Pas de la Casa=Salou?

Apreciat Govern, comú d’Encamp i lectors,

Com sabeu, el Pas de la Casa és, per desgràcia, un tema recurrent al Diari, on cada hivern es parla del mateix. El soroll a la nit, la brutícia dels carrers, els excrements de gossos, el mal efecte de les paradetes al carrer (aquest any fins i tot amb obridors de fusta en forma d’òrgan masculí), el contraban, la molt preocupant venda i comercialització de droga a les discoteques… podríem continuar la llista, però el més preocupant ara és que no es dona cap solució a cap d’aquests problemes.

No és que no tinguem res més a fer que queixar-nos, ja que de feina en tenim, i molta, però hem de seguir lluitant perquè els nostres fills visquin millor i no hagin de veure com està el poble ni hagin de tenir por a la nit.

Cal que el comú i el Govern aportin solucions i dotin les forces de seguretat de l’Estat de més marge d’actuació a la nit, als agents de circulació i al servei de neteja de prou mitjans personals i tècnics, i que s’apliquin les normes ja existents sobre l’ús de la voravia.

Podria estendre’m sobre cada un d’aquests temes, però aquesta vegada hem preferit fer-vos arribar l’escrit d’una clienta que expressa el seu malestar (hem preferit treure el seu nom). D’aquestes cartes, en podríem aconseguir cada setmana fins a avorrir. Potser ens escoltareu més si veieu que el malestar que sempre hem expressat correspon a la visió dels nostres clients. Si pensàveu que ja estava bé la imatge que es projectava del Pas de la Casa als turistes, perquè els donàvem el que necessitaven, veureu que no és així i que cada dia que passa perdem nous turistes que troben el Pas de la Casa desolador.

Només tenim una pregunta: seguirà sent el Pas de la Casa la ciutat sense llei? Tots els andorrans ens atribueixen aquest nom, serà que estan d’acord amb nosaltres. Ara només falta que l’Administració prengui consciencia d’aquest fet.

A continuació l’escrit d’una clienta: “Us desitjo un bon Nadal i una salutació a tota la família. Aprofito per fer-vos arribar un comentari desagradable per l’estació del Pas de la Casa. Durant la nostra estada, vau tenir l’amabilitat de posar-nos a la 4a planta, però tot i aquest fet, i tot i que les vostres còmodes habitacions estiguin equipades amb doble vidre, els sorolls nocturns esdevenen al llarg dels anys cada vegada més insuportables. Efectivament, entre les 22 i les 04.30 h de la matinada, esdevé impossible dormir: udols, crits, xiulades, cançons, crits de tot tipus… Per la qual cosa ens despertem vàries vegades durant la nit i ens adonem que la gran majoria d’anglesos es desfoguen a la nit i que si ens dirigim a ells ens cobreixen d’injúries. Així com durant el dia veiem com intervé ràpidament la policia, durant la nit hi ha absència total de patrulles. L’endemà al matí veiem els carrers coberts d’ampolles trencades enmig de la neu. (Així com les tradicionals cagades de gossos: aquí res no ha canviat).

Durant el dia, a les pistes, també és ambient de festa: música exageradament forta, altes dosis d’alcohol i borratxos que baixen a tota velocitat les pistes sense respectar els altres. Al meu net l’han tirat a terra. El boig que l’ha fet caure ni s’ha parat. Ha fet caure la seva llauna de refresc, que de fet estava plena d’alcohol, i s’ha allunyat aixecant-nos el dit del mig. Quan baixen en grup de 15 a 20 persones, ja no sabem on posar-nos davant d’aquesta davallada de gent.

Aquesta situació esdevé intolerable i perillosa per a les famílies amb nens.

No tinc res en contra dels anglesos, però els hem patit durant la setmana.

Si el Pas de la Casa ha de ser l’Ibiza de l’esquí ja no tornarem, i això seria una pena, ja que ens agrada el lloc, la qualitat de les pistes, els comerços i els restaurants… i molts dels nostres amics que solen venir al Pas de la Casa pensen com nosaltres. Si teniu la possibilitat d’informar els òrgans administratius competents i els representants del turisme d’Andorra, els estaríem agraïts de trobar solucions. Per la mateixa ocasió, podríeu demanar-los de preveure un espai reservat per als trineus ja per ara, els llocs aptes per fer trineu estan prohibits i són perillosos.”

*Elisenda Montané Deu és hotelera