La broma de The Cloud sortirà cara

Acabem de veure com a Barcelona, ciutat amb una vitalitat econòmica i potencial turístic notabilíssim, l’edifici conegut com la Torre Agbar, que va ser construïda per l’empresa Aigües de Barcelona per tenir-hi la seva seu, venuda fa tres anys a un grup inversor amb la intenció de fer-hi un hotel de luxe, veurà com del projecte d’hotel es passa un altre cop a un edifici de despatxos. I no serà pas perquè Barcelona n’estigui mancada; només cal que mirem els balcons i els baixos dels principals carrers comercials per veure l’oferta de despatxos en lloguer o en venda. En la marxa enrere del grup inversor hi deu haver pesat molt la manera d’obrar de l’actual equip de govern de l’ajuntament de Barcelona, per al qual la decisió de no fer-hi un hotel de luxe “és una molt bona notícia”. Però encara estan més contents a l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que es freguen les mans i es miren la veïna Barcelona, des que hi manen els anticapitalistes, com una oportunitat per atraure els malvats inversors que invertirien a Barcelona però que, com el cas de la Torre Agbar, no ho fan, i giren la vista cap a altres municipis amb més bona disposició i entesa. De fet, escoltant la tardor passada el regidor d’Arquitectura de l’ajuntament de Barcelona, el socialista Dani Mòdol, titllant la basílica de la Sagrada Família de “mona de Pasqua gegant”, de “pseudoobra de Gaudí” i de “gran farsa que arrosseguem des de fa temps”, poca sensibilitat es pot esperar de representants municipals que mostren una neciesa constant i una agror explícita contra tot allò que no sigui de la seva corda i porti el segell de la iniciativa privada.

A Andorra, l’edifici que encara no existeix, més semblant a la Torre Agbar de Barcelona, vindria a ser l’anomenat The Cloud, una estructura també recoberta de vidre que, fent gala del seu nom, encara ronda pels núvols, esperant aterrar quan sigui l’hora. I just aquesta setmana acabem de saber que, pels passos que han degut fer els promotors, les intencions inicials d’ins­tal·lar-hi empreses del sector del luxe, que farien pampallugues als ulls dels turistes, semblen ara per ara un somni que també dorm als núvols i, vist que se suposa un fracàs en l’atracció de dites empreses, el Govern proposa que The Cloud sigui la seu del casino d’Andorra, i així evitar que la perdigonada es perdi a l’aire i poder matar com a mínim un pardal, encara que s’escapi l’altre.

El fracàs de l’operació urbanística de demolició de l’antiga caserna dels bombers comença a treure el nas. Andorra Telecom, legalment Servei de Telecomunicacions d’Andorra (quina dèria de posar noms amb ressonàncies estrangeres a dojo), hi veia una oportunitat de negoci, que permetria renovar les dependències de la seu corporativa i a la vegada bastir un símbol urbanístic que suposaria el rovell de l’ou del turisme del segle XXI. Deixant de banda la pèrdua lamentable de la caserna dels bombers, que podia haver estat un bon indret per situar-hi el museu nacional d’Andorra, la idea de dreçar-hi l’edifici The Cloud no és que porti un pa sota el braç, ni tan sols potser un llonguet. Si ja de bon començament comencen a fallar els possibles estadants i s’ha de recórrer a pedaços com el casino, amb els potencials perjudicis socials que comporta, potser que els promotors reflexionin sobre si és viable bastir The Cloud i que no sigui una badada garrafal construir-lo, i si no val més aturar el projecte i mirar de no perdre bous i esquelles pel camí ara que encara s’hi és a temps. Deixar l’espai que hi ha, com una plaça pública, que no caldria rumiar gaire: un prat, senzillament un prat, en record, homenatge i testimoni als gairebé desapareguts prats que hi havia a les ribes de la Valira. Seria el Prat Central d’Andorra la Vella, un monument natural exemplar. La broma de The Cloud, en cas de tirar endavant, sortirà cara. La Torre Agbar de Barcelona la van promoure i pagar amb diner privat i ben seu era per fer-se passar el gust i les ganes i en això no hi ha res a dir. Però el cas de The Cloud és ben diferent: es juga amb diner públic que abans de malgastar, i més quan prou falta fa en altres calaixos del Govern, s’hauria de mirar i remirar amb lupa, i a la mínima tara que s’advertís, desistir, i més ara que encara s’hi és a temps.