Ho sabrem tot del 'cas Nadia'?

Trist començament d’any per a la nena Nadia Nerea, a mesura que es van sabent aspectes cada vegada més escabrosos referents als seu cas. Un cas Nadia que es va destapar després que es va investigar la recaptació de donatius (els seus pares havien aconseguit reunir més de 153.000 euros a través de declaracions als mitjans de comunicació i a d’altres canals) per sotmetre la nena d’Organyà, malalta d’una tricotiodistròfia, a una costosa intervenció a Houston (Estats Units). Descobert l’engany el pare va assegurar que tornaria els diners a aquells que ho reclamessin. Ara resulta que s’han trobat unes imatges comprometedores de caire sexual segons les quals la Nadia (que nomé té onze anys) apareix despullada i en actituds –segons diuen– compromeses.

Els mossos d’esquadra van detenir Fernando Blanco, el pare de la Nadia, a la Seu d’Urgell i el jutge que porta el cas l’ha enviat a la presó. La mare, Margarida Garau, pot veure la filla, que viu a Mallorca sota la custòdia d’una tia, els caps de setmana.

El jutge va ordenar com a mesura cautelar el bloqueig dels comptes a nom dels pares de la nena.

L’alcalde d’Organyà, Tino Vila, en declaracions a un diari espa­nyol (El País) va dir que s’havien organitzat moltes activitats amb la finalitat de recaptar fons, com ara tómboles, participacions de la loteria de Nadal, campionats de pàdel, subhastes d’objectes d’esportistes famosos com el motorista Marc Màrquez i obres de teatre.

Els pares de la Nadia des de feia un any tenien a Organyà una botiga de vins on també hi tenien lloc degustacions.

En un text publicat a Facebook de l’Associació Nadia Nerea, el pare de la nena explica que ha viatjat per mig món, des de Rússia i l’Índia fins a Amèrica (Guatemala), a la recerca de suposats especialistes per curar la seva filla. Tot pura comèdia.

Ho sabrem tot del cas Nadia? Probablement, no. Però el cert és que amb el que fins ara s’ha destapat és més que suficient per fer-nos una idea de la magnitud de l’afer que avui ens ocupa.

Haig de confessar que fins que no ha esclatat l’escàndol no estava al corrent del cas i sembla que durant un prolongat temps va ser objecte que determinats mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió) es van creure el relat d’aquests pares desaprensius, dels sopars de duro, la qual cosa diu poc en favor de cert periodisme que no contrasta les informacions i segueix el corrent lacrimogen i populista, i donant carnassa a una audiència que ara s’ha quedat desconcertada. Que serveixi aquest cas Nadia com un toc d’atenció a cert periodisme groc. Reivindiquem el periodisme que abans de publicar una història contrasta la informació, per llaminera que sigui.

Aquest cas ha significat una explotació immoral d’un cas que afecta una criatura d’onze anys i dels sentiments solidaris, altruistes, de molta gent que ha cregut la història que se li oferia i hi ha col·laborat. Altres casos de malalties rares han aconseguit arribar a bon port i gràcies a la solidaritat uns pares han pogut aconseguir l’import necessari perquè els seu fill o filla fos atès per l’especialista i l’hospital gràcies al qual s’ha pogut curar i seguir creixent amb normalitat. El món està ple de casos verídics de pares i mares que s’han vist desbordats davant d’una situació que els supera i han optat per demanar ajut i solidaritat. I aquesta ha respost.

El cas Nadia, del qual encara no en sabem el final, no ha d’afectar altres casos reals i autèntics que estan passant i passaran. Per sort, l’actitud delictiva dels pares de la Nadia és una excepció. També podríem parlar d’una ONG. Que hi ha hagut alguns casos lamentables? Molt probablement, però que això no ens faci insolidaris. Que no sigui l’excusa perfecta per dir que tothom és igual. Ens hi juguem massa i són tantes les necessitats que hi ha (guerres, refugiats, epidèmies, desgràcies...) que és una benedicció del cel que hi hagi persones que mirin de pal·liar les pèssimes condicions que es troben moltes persones i famílies, siguin d’on siguin.

Retornant al cas que ens ocupa, el cas Nadia, no sabem si ens ha arribat una mínima part o si sortirà encara més brutícia. Tant se val. Allò que és primordial en aquest cas que avui ens ocupa és descobrir l’entramat i l’engany que s’havia creat i salvaguardar els drets que la nena, la Nadia, té i que això l’afecti el mínim possible.

Insisteixo: que aquest desagradable afer no ens excusi davant d’altres casos semblants que són autèntics. La solidaritat amb els que s’hi troben –de veritat– s’ho mereix. Pensem què voldríem que fessin els altres si nosaltres ens trobéssim en una tessitura que ens supera.

I –per damunt de tot– salvaguardar els drets de la Nadia.