La música de Donald Trump

Arrenca la presidència de Donald Trump al capdavant dels Estats Units d’Amèrica. Ho fa amb els índexs de popularitat més baixa dels darrers presidents que han jurat el càrrec tot dient: “preservaré, protegiré i defensaré la Constitució dels Estats Units, exercint al màxim les meves facultats”; un jurament aparentment senzill que, fet immediatament després del Vicepresident, atorga el poder absolut al President electe de la primera potència mundial. Un cop elegit, a les dotze en punt d’ahir divendres, hora de Whashington, sis de la tarda hora d’aquí, Donald Trump va fer el seu primer discurs picant fort contra “la classe política instal·lada a Washington, que ha tingut el poder segrestat i a partir d’ara el tindreu vosaltres, el poble”, per afegir que “a partir d’ara, per molt temps, els Estats d’Units, lideraran el destí del món”. El president sortint, Barak Obama, assegut a pocs metres al seu darrere, escoltava com Trump parlava d’economia, de riquesa, de fronteres blindades, de proteccionisme radical, tot per “tornar a fer dels Estats Units el líder del món, amb una lleialtat patriòtica posada a primera fila i amb accions, més que amb paraules, que fins ara no han servit de gaire”.

Les primeres accions, si ens hem de creure les seves promeses electorals, expressades amb més o menys concreció, haurien de ser suspendre el programa d’assistència sanitària que Barak Obama va bastir per estendre la sanitat a les classes socials que no en podien disposar i també, començar a marcar la línia sobre el mapa que seguiria el mur de separació alçat a la frontera amb Mèxic, allargant l’actual, que té una llargada de mil quilòmetres i que si s’allargués com ha manifestat Trump, (i fent-lo pagar a Mèxic!!!) assoliria els tres mil quilòmetres. Els mexicans, precisament, ja han tastat com les gasta Donald Trump abans fins i tot de jurar el càrrec, amb la retirada de la inversió de 1.600 milions de dòlars que l’empresa automobilística Ford tenia previst fer a l’estat de San Luis Potosí, per tal d’instal·lar-hi una factoria i que, vistes les advertències de Donald Trump de posar per damunt de tot els Estats Units en matèria econòmica, han decidit, com a empresa americana símbol vivent, de fer-la en territori americà. Ha estat, aquesta retirada de Ford d’una inversió productiva a Mèxic, el primer toc de batuta del que vol ser el director de l’orquestra del món, Donald Trump.

Veurem com escoltarà la música de Donald Trump, la segona potència mundial, Xina, que des de fa una dècada fa ombra a l’imperi americà i que ja ha mostrat signes de no voler doblegar-se davant els solos enlairats per Trump dirigits clarament cap al govern de la Xina, gratant-los allà on els és més sensible, Taiwan. Obama, en el reconeixement tàcit d’una única Xina, jugava a un equilibri pactat, posava música de fons en concert de tarda; Trump surt amb el bombo i el fa sonar a primeres hores de la matinada, desvetllant tothom. Mentrestant, Europa s’ho mira des de mitja platea, amb les seves partitures barrejades i sense un director d’orquestra prou decidit per dir-li al compositor Donald Trump que la música europea també se sent en el concert de les nacions, encara que també hi hagi algun concertista que, com el Regne Unit, vulgui fer carrera tot sol, amb grans reverències de Trump a les intencions d’allunyament de la Unió Europea dels britànics. Tal com també les fa a Rússia, manifestant simpàtiques melodies i passos de dansa a un Putin que espera veure anul·lades les sancions per l’annexió de Crimea i encara més, espera de Trump un afebliment efectiu de l’OTAN (que costeja en bona part els Estats Units), i que Rússia sempre mira amb recel quan fa ballarusca als països de l’antic bloc de l’Est. Veurem, quin remei ens toca, amb quina música en farà ballar Donald Trump. I també veurem si els propis americans dels Estats Units se l’escolten o d’aquí un parell d’anys n’estaran tips del saramball.