The Cloud o la ruïna d'Andorra

Al llarg de la seva història, la població d’Andorra ha estat més o menys integrada al sistema polític. El sistema de presa de decisions ha estat en certs moments més exclusiu, en d’altres més inclusiu. Abans de la Nova Reforma de 1866, només els caps de casa de les famílies més riques tenien dret a elegir els seus representants al Consell General. Amb la Nova Reforma, el dret de vot s’estén a tots els caps de casa, independentment de la seva renda, eixamplant així el cos polític andorrà i obrint una era d’inclusió política. Amb la revolució econòmica de mitjan segle XX i l’arribada massiva d’immigrants espanyols i portuguesos, la població del país creix amb força mentre que el cos polític s’encongeix proporcionalment a la població total. El sistema polític andorrà es torna altre cop excloent en alienar la majoria de la població de la presa de decisions.

Així doncs, el període de progrés econòmic que s’inicia a mitjan segle XX va acompanyar-se i continua acompanyant-se de l’exclusió política d’una gran part de la població. Molts dels que treballen i fan funcionar el país no tenen ni veu ni vot: són invisibles políticament. Molts dels nous andorrans –és a dir, immigrants naturalitzats i fills d’immigrants–, tot i tenir drets polítics, no en fan ús, habituats a ser exclosos del joc polític. D’aquesta manera, malgrat ser avui un país divers, el poder polític ha romàs entre les mans de les velles famílies andorranes. Aquestes, a més de disposar del capital polític, detenen gran part del capital econòmic del país. En ser les propietàries de terres i capital a l’inici del boom econòmic del segle XX, han multiplicat les seves riqueses de llavors ençà. Així, aquesta minoria econòmicament privilegiada copa el sistema de presa de decisions de l’Estat. Si els mecanismes de protecció social, si els drets laborals efectius i si els sistemes de redistribució econòmica són febles o inexistents al nostre país és perquè aquests són contraris als interessos de qui ens governa. Moltes de les decisions de l’Estat són decisions fetes a la mesura dels interessos d’aquesta elit politicoeconòmica.

El projecte per construir l’edifici The Cloud és representatiu d’aquest sistema polític esbiaixat i excloent. The Cloud és un edifici d’altíssim impacte paisatgístic i econòmic que sofrirem tots els que passegem per la zona i que, a més, pagarem tots els usuaris de l’única empresa telefònica del país. Mentre que el projecte ens afecta a tots, no tots tenim la nostra paraula a dir, puix el Govern ha ignorat les peticions per aturar l’obra. Tanmateix, la paraula d’alguns sembla valer més que la d’altres, ja que n’hi ha hagut prou amb la tenebrosa voluntat d’un grapat de polítics per tirar el projecte endavant. El Govern, en ignorar les mostres d’oposició ciutadana a l’obra, reforça el caràcter excloent i antidemocràtic del projecte.

A més a més, aquesta obra és reveladora de l’univers simbòlic en què viu la nostra classe dirigent i alhora elit econòmica; un univers on la funció de l’Estat i la de l’empresa es confonen. Un univers on es concep l’arquitectura com a instrument de màrqueting, on es creu que un edifici de vidre de 14 plantes farà Andor­ra més atractiva. Un univers on el passat no val res si no té sortida en el mercat. Per als impulsors del projecte, doncs, els edificis de l’STA i dels bombers no tenen cap valor més enllà del seu valor comptable. No entenen que aquests edificis diuen la història d’Andorra, no entenen que sovint el valor de les coses no es veu, però hi és. No entenen que el passat sia gloriós o humil, sia abundós o pobre, és part de cadascun dels habitants del país i és com a tal que s’ha de respectar.

Oposar-se al projecte The Cloud és oposar-se a una manera de fer opaca i excloent, és oposar-se a la ruïna del nostre patrimoni. I aquest pot ser el primer pas cap a una Andorra més democràtica i inclusiva.