Gossos

Sovint vaig a caminar al parc de Santa Amèlia, a Barcelona. És un parc espaiós i molt agradable que té moltes espècies d’arbres i un bon grapat de cotorres i ocells. També gossos, hi ha sempre molts gossos que corren pel parc deslligats, sense causar el menor problema.

La convivència entre els veïns és quasi sempre bona i sembla haver-hi un acord tàcit. Els gossos van deslligats i els que no en tenim no li donem gaire importància.

En qualsevol cas, les ordenances municipals són clares. Els gossos han d’anar lligats al parc, i el noranta-cinc per cent de propietaris de gossos no els fan cas.

De vegades hi ha problemes. Hi ha nens petits que tenen por dels animals i els pares reclamen que es lliguin els gossos. És una guer­ra perduda. Els lliguen un instant i al cap de una estona ja els has vist prou.

Hi ha hores, pels volts de les vuit de la tarda, quan és fosc, que Santa Amèlia ja és el parc dels gossos. Ja no tan sols van deslligats, sinó que alguns propietaris aprofiten per fer la vista grossa i deixar la tifa allà on sigui. A aquesta hora acabes per cansar-te de tants gossos i sobretot de la vista grossa.

El problema més greu, però, és el de les races perilloses. De vegades et trobes animals que acollonen d’allò més. “No es preocupi, no fa res”, et diuen. Però a mi no em fa gens de gràcia trobar-me cara a cara, de dia o de nit, amb un pit bull terrier que surt d’entre les plantes per més bo i afectuós que sigui. Si trobes el propietari i t’atreveixes a demanar que el lligui, sempre penses: a veure si el gos s’enfada i m’emporto una bona queixalada.

Ho repeteixo, les ordenances municipals són clares: els gossos han d’anar lligats quan són al parc. I les races perilloses, portar sempre morrió.

És evident que els gossos no en tenen cap culpa, però els propietaris es passen les lleis pel folre. I quan sorgeixen conflictes, la convivència comença a degradar-se. Com solucionar el problema que imagino que es repeteix a molts països, parcs i llocs?

La solució sembla fàcil. Delimitar una àrea extensa on els gossos puguin anar deslligats, i una altra, igual de gran, on no hi puguin entrar. No es tracta de fer petites parcel·les, també a Santa Amèlia n’hi ha una per a gossos que ningú utilitza, sinó donar-los una bona part del territori perquè els animals siguin feliços.

Així tothom estarà content. Gossos, adults i infants. Signaria ara mateix. Però això no passarà, i si passa, la majoria de la gent seguirà a la seva, que aquí tots som molt lliures i anàrquics.