El cost de les pujades de DA

Des de l’1 de gener passat, una hora d’aparcament a Andorra la Vella costa 1,80 euros, el que suposa 65 cèntims més que un dia abans. També s’ha de pagar més per l’aigua que arriba a les llars, en concret un 11% més. I si es vol anar als Serradells, la majoria d’abonaments també surten ara més cars: entre un 10 i un 25% segons quina sigui la modalitat. Més moderada, però també per sobre de l’IPC, és l’apujada de les tarifes de l’escola bressol o altres serveis com ara la ludoteca o El Llamp.

I això només a Andorra la Vella. Si agafem altres comuns, o fins i tot, Govern –tots en mans de Demòcrates per Andorra (DA)– veiem com no els ha importat gaire que els preus o les taxes públiques s’encareixin de forma considerable. Reiterem, més que l’IPC oficial de tot el 2016, positiu per primer cop en molts anys però només d’un 0,4%. Exemples en trobem a Encamp, amb l’estocada que suposarà per a moltes famílies la nova tarifa de l’Àrea Jovent –més d’un 40% de pujada en un servei que, ja el mandat anterior, s’havia encarit de forma considerable– sense oblidar les colònies o els centres esportius. I a l’executiu tampoc han defugit aquesta tendència, amb una proposta inclosa al pressupost de pujar diverses taxes públiques a l’entorn del 6%.

Ens preocupa de forma important aquesta dinàmica. Sembla que per demostrar el discurs triomfalista, i probablement encara fora de lloc, que diu que la crisi ha passat, toca de nou atacar les butxaques dels ciutadans amb aquestes pujades de preu per a les quals l’únic argument és que fa temps que no s’actualitzaven. El que no diuen ni demostren és si realment calia modificar aquestes tarifes. No s’ha presentat cap estudi del que realment costa el servei per al comú i si ara suposa més despesa que fa uns anys. Simplement s’ha dit fa x anys que no han pujat i ara toca.

Sorprèn, també, que la pujada sigui de cop. Que es vulgui recuperar d’una sola tacada tot el temps suposadament perdut amb el preu congelat. I diem que sorprèn perquè en canvi, per a DA no hi ha tanta urgència, malgrat les recomanacions del Consell d’Europa, per fer que el salari mínim d’Andorra compleixi el que marca la Carta Social Europea ratificada pel Principat. En aquest cas, sí que cal anar pas a pas, un 1,5% anual, no sigui cas que s’acceleri massa.

Algun càrrec taronja ja va dient que el problema és que la gent ha de pagar el que realment costa el servei. Des del PS no compartim, ni molt menys, aquest posicionament. Si fos així, deixaríem de parlar d’un servei públic. Al contrari, estaríem davant d’una oferta privada que simplement està gestionada per una administració. Totalment inacceptable! Clar que, en fer aquest raonament, els demòcrates potser no tenen en compte que més enllà de la tarifa concreta el ciutadà ja està contribuint a aquesta despesa amb els seus impostos.

I aquí arriba una altra de les situacions que considerem inadmissibles. Recordem que una part de la recaptació impositiva del Govern s’ha d’enviar als comuns seguint el que marca la Llei de transferències. Des de fa uns anys, DA ha congelat aquest traspàs en 54,6 milions en espera d’una negociació per la reforma de competències que continua estancada. Als comuns, llei a la mà i sense canviar via pressupost, els correspondria molts més diners. I en canvi, accepten aquesta retallada. La pregunta és si estan intentant, ni que sigui en part, recuperar aquests ingressos a costa de les butxaques de la població.

Toca recordar un altre cop que l’IPC del 2016 ha quedat fixat en un 0,4%. Per tant, aquells treballadors que tinguin sort i sí que se’ls apliqui, veuran el seu salari incrementat, però d’una forma molt moderada. I molt per sota del que suposaran bona part d’aquests costos per a ells.

Un altre detall que considerem important és el fet que, en canvi, a Escaldes-Engordany les tarifes públiques s’han tornat a congelar. Si aquí ha estat possible, per què no a Andorra la Vella o a Encamp? Ara bé, a la majoria escaldenca sí que cal re­treure-li que no acceptés una modificació de l’impost de la propietat, que va incrementar-se de forma important el 2016, per no carregar tant les classes baixes i mitjanes de la parròquia. Davant la proposta presentada per PS+Independents, simplement el no com a resposta, sense ni tan sols mirar de negociar una alternativa. Estil DA.

Considerem que cal fer una reflexió seriosa sobre aquests increments. Tots ells acaben perjudicant especialment la gent de poder adquisitiu més limitat. Són els ciutadans, per exemple, que no poden permetre’s un aparcament de propietat o lloguer a Andorra la Vella, anar a un gimnàs privat o necessiten que els seus fills facin activitats després del col·legi. Una vegada més, DA sembla governar d’esquena a una part important de la població i apostant per un criteri excessivament economicista dels serveis. A la mínima que con­sideren massa gran una despesa, es posen les mans al cap i busquen retallar-la. Per a nosaltres, aquests costos no són més que inversió: inversió en una societat més justa, més cohesionada i més propera a les persones.

*Joan Sans, Cèlia Vendrell i Dolors Carmona són consellers comunals del PS+I