El perquè de les coses

Et trobes amb un vell amic. Fa temps que no l’has vist i el saludes efusivament. L’altre, però, no reacciona de la mateixa manera. Tot el teu afecte et retorna amb una mostra de fredor per part seva. T’empasses la reacció i et retires, amb discreció, una mica amb la cua entre les cames. Perquè tampoc és que t’hagi tractat malament, però et dona la impressió que alguna cosa s’ha perdut pel camí.

Després hi dones voltes. Potser l’amic o l’amiga tenia un mal dia, potser arrossega problemes personals que, com que fa molt temps que no el veus, queden molt lluny del teu abast.

Però hi ha d’altres possibilitats. Potser està emprenyat per alguna cosa que has fet o dit, i que vas dir o fer en un moment del passat. O el que és pitjor, potser li ha arribat per terceres persones algun comentari que l’ha ferit. Potser, però no ho saps. Estàs en un lloc sense massa sortida.

Passen els dies, o un parell de mesos, i te’l tornes a trobar. Una altra vegada la seva posició queda molt lluny de la teva alegria. Què fas? Preguntes per què està estrany? No sembla que sigui la solució, doncs potser el seu mal humor, el seu distanciament, no té res a veure amb tu. Pots preguntar si li passa alguna cosa... però, si l’altra persona està amb un grup d’amics i en el moment en què no parla amb tu està content i molt més sociable que en la teva presència sembla evident que sí que té a veure amb tu. Tot i així resulta una mica presumptuós preguntar-li directament: t’he fet alguna cosa? Tens algun problema amb mi? Resulta presumptuós i fins a cert punt ofensiu. Perquè tampoc estem parlant d’una persona que ara mateix et sigui gaire pròxima. I per tant tampoc hi ha la confiança suficient per furgar i saber què passa exactament.

altra persona no t’expliqui gratuïtament què li passa, et quedaràs sense saber-ho, i a poc a poc la relació s’acabarà refredant i desapareixerà de la teva vida. O, potser no, potser d’aquí a uns altres mesos, ell o ella, reapareixerà amb un somriure a la boca i estarà molt content de veure’t. I mai sabràs la veritat.

Potser, en aquelles i aquestes circumstàncies, n’hi ha prou de ser amable, n’hi ha prou de no donar tantes voltes a les coses i de tampoc voler saber sempre el perquè. Diuen que els amics es compten amb els dits d’una mà. Tot sovint ens sobren dits. Però sobretot a la vida el que sobra és el mal humor, i quasi sempre ens falta una mica d’alegria.