L'Erasmus ja té trenta anys d'èxit

L’any 1987 va ser instaurat l’Erasmus, a través del qual es pretenia fomentar la mobilitat acadèmica en l’ensenyament superior entre professors i alumnes, a la Unió Europea i països candidats. Entre el 2017 i el 2020 Erasmus+ donarà l’oportunitat d’estudiar a l’estranger a més de dos milions de persones.

Al llarg de trenta anys s’ha ampliat el seu abast i envergadura i Erasmus+ ofereix un major nombre d’oportunitats tant a persones com a organitzacions. Fins i tot permet anar de voluntari o d’aprenent a d’altres països i cooperar en projectes conjunts.

A través de l’Erasmus+ tant particulars com organitzacions tenen més possibilitats. Als particulars (joves estudiants, persones adultes, professorat, voluntaris, formadors, etcètera) els amplia enormement els horitzons: estudis, pràctiques, formació, voluntariat i intercanvis juvenils. El professorat i els treballadors en l’àmbit juvenil poden gaudir d’una estada professional en un altre país en diverses organitzacions (col·legis, instituts, universitats, organitzacions juvenils, clubs i federacions esportives...).

És un ajut de primer ordre en la inserció laboral per als joves ara que és tan difícil al país d’origen. Un de cada tres joves aconsegueix un lloc de treball a l’empresa en la qual realitza les pràctiques Erasmus+.

Però un dels valors per a mi més rellevants és que contribueix de forma molt important a descobrir i a fiançar el sentiment de ciutadania europea. Ara que bufen vents dels populistes que miren de destruir-lo per tancar-se dins les seves fronteres. Ara que venen eleccions decisives a França, Alemanya, Àustria i Holanda, seria bo que aquests joves europeistes fessin sentir la seva veu en favor d’enfortir els lligams que l’Erasmus+ ha anat sembrant en trenta anys de funcionament. La Unió Europea no és sols cosa dels estats, dels dirigents, dels partits. La societat civil a través d’iniciatives com la que estem debatent també hi ha de dir la seva. Un 83% dels estudiants que han participat en mobilitats d’educació superior manifesten que el seu sentiment de ciutadania europea ha augmentat després de realitzar un període d’estudis a l’estranger. No podem tirar aquest actiu per la borda. Al contrari, cal mirar endavant i abonar, intensificar aquest intercanvi de joves amb tot el que comporta de saber idiomes, de contrastar costums i tradicions. Que la diversitat no és cap problema insalvable i que a vegades pot aportar a les nostres vides experiències enriquidores. L’anomenada experiència Erasmus ja és un fenomen social i cultural. Fins i tot s’ha convertit en tema de pel·lícules com L’Auberge espagnole, on es relata l’experiència de sis estudiants durant la seva estada a Barcelona. L’any 2012 es va publicar un llibre titulat Aquel año Erasmus, que narra les aventures d’un estudiant basc a Brussel·les i on s’aprofundeix en els sentiments que brollen en l’estudiant Erasmus. I no parlem de les festes Erasmus que tenen lloc a diverses ciutats del nostre continent. Quantes parelles s’han format gràcies a aquests intercanvis? I quants naixements?

En el decurs dels anys 2012-2013 més de 52.600 membres del personal docent i no docent van rebre una beca per impartir classes i també per formar-se a l’estranger. Les estadístiques demostren que la beca mitjana del programa Erasmus, amb la qual hom es pot pagar una part del viatge i del cost que suposa viure a l’estranger, se situa en els 272 euros mensuals, que representa un augment del 9% en relació amb l’any anterior, que era de 250 euros al mes. Val a dir que alguns països complementen la beca Erasmus amb fons institucionals, regionals o nacionals.

Durant els set anys que van del 2014 al 2020 el nou programa Erasmus+ concedirà beques a quatre milions de persones, inclosos dos milions d’estudiants d’educació superior i 300.000 membres del personal docent i no docent. I també finançarà 135.000 intercanvis d’estudiants i personal de països europeus i d’altres que no ho són. L’objectiu de la Unió Europea és que al final de la dècada actual s’hagin beneficiat de la mobilitat d’Erasmus almenys el 20% dels estudiants.

En el decurs d’aquest any que acabem d’encetar es preveu que hi hagi a diversos països i ciutats multitud d’actes commemoratius tant en l’àmbit europeu, com en el nacional o local, amb concursos i activitats participatives dels 30 anys d’èxit de l’Erasmus. De celebració i de fiançament perquè l’Erasmus duri trenta anys més.