Alimentar l'odi

És fàcil, extremament fàcil, pensar que sempre és l’altre qui té la culpa, iniciar una campanya contra aquells que no pensen com tu. Es comença per petits detalls: fotografies, frases i vídeos que s’envien als amics i coneguts a través de la missatgeria i de les xarxes socials. És molt fàcil, te l’envien, veus que coincideix més o menys amb la teva manera de pensar i el perllongues cap a un altre grapat de gent que també farà el mateix.

Alguna vegada som capaços de reflexionar sobre el seu contingut?

Òbviament deixem de banda vídeos i notícies amb continguts positius –aquests es poden reproduir les vegades que vulguis– i centrem-nos en aquells que són ofensius, que calumnien algú, que van contra una comunitat religiosa, contra una nació o contra persones particulars i que estan escrits per persones extremistes, sense cap tipus d’escrúpol ni de cervell. O que, senzillament, són falsos.

Parlo de vídeos i notícies que enfoquen qualsevol tema des d’una òptica partidista, més enllà de qui tingui raó o no, i amb l’única intenció d’alimentar l’odi, de fer-lo créixer de manera silenciosa i constant. La vida quotidiana, el dia a dia, en van plens d’històries d’aquest tipus. Fa poc corria un tuit d’un suposat fill d’un ministre espa­nyol que en iniciar-se el procés contra Atur Mas volia tirar una bomba al Camp Nou. Era un tuit fals. Un fake com tants d’altres. Però, encara que fos veritat, un comentari escrit per un pertorbat no s’hauria de reenviar perquè, en definitiva, alimenta, fa créixer l’odi. Molta gent a Espanya està en contra de la independència catalana, però això no vol dir que la majoria tingui pensaments radicals. La immensa majoria vol viure en pau i amb tranquil·litat. A Espanya, Andorra, Catalunya, la Xina i els Estat Units. He posat aquest exemple, com podria posar-ne molts d’altres referents a qualsevol tema d’actualitat, ja sigui en clau de política catalana, espanyola, palestina, americana o russa.

La majoria d’aquests missatges necessiten una comprovació i saber d’on venen. Això en primer lloc. Després, si són reals, el que s’ha de fer és denunciar-los a qui pertoqui. Distribuir-los gratuïtament, fer-los arribar a més gent, significa alimentar un odi perillós. L’odi s’escampa.

Mira quin odi ens tenen, incita el missatge. Però en realitat no ens tenen odi. És un desgraciat, un individu o el que es més fotut: un tuit fals. Però s’estén sense control i llavors resulta que tots els que no pensen igual ens odien i per la mateixa regla de tres creix el nostre odi envers ells. Així es genera l’odi i els conflictes i després les guerres que ja no tenen solució. Es comença d’aquesta manera i s’acaben donant notícies falses perquè convé a una part o a l’altra. Es comença per modificar la realitat i s’acaba per mentir. I després s’arriba on s’ar­riba.

Així que, amic, per la part que et toca, ves amb compte amb el que reprodueixis i sobretot informa’t abans de creure’t qualsevol cosa. Per la web i les xarxes corre molta porqueria, moltes falsedats. També és veritat que la mateixa web permet amb una mica de criteri identificar les notícies falses. Tan sols és qüestió de fer servir la intel·ligència, entendre les coses i cercar camins més transitables.