Andorra i els mitjans digitals

El 25 de juliol del 2014 l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley declarava públicament que la seva família tenia diners a l’estranger provinents de l’herència del ja famós avi Florenci. L’estranger va resultar ser Andorra i aquell moment ha marcat un abans i un després a la història del Principat. Fins llavors la presència d’Andorra en els mitjans de comunicació era escassa i fins i tot volgudament amagada. Per exemple, en el cas de les pistes d’esquí quan Catalunya va decidir que s’havia de potenciar les estacions pròpies i va començar a obviar qualsevol referència a les del Principat. Els temps canvien tan ràpidament que ara es fa difícil, i només fa dos anys i mig, recordar les èpoques en què les notícies d’Andorra sortien en un breu un cop al mes en alguna pàgina perduda pel mig de La Vanguardia. I mentre surfejàvem l’onada mediàtica de dos metres del cas Pujol va arribar el tsunami de BPA i les onades van passar a ser de vint.

Repassant somerament la repercussió a Espanya arran de l’esclat del cas BPA, la tempesta dins dels mitjans tradicionals va durar relativament poc. En dues setmanes va passar a ser un degoteig d’informacions cada cop més espaiat. Comptat i debatut, a partir de l’estiu del 2016 la voràgine estava totalment superada en els mitjans estàndard, però va ser a partir de l’estiu del 2016 quan Andorra va passar a ser temàtica habitual en els mitjans espanyols digitals. I encara hi som. Els digitals espanyols han aconseguit una fita difícil d’igualar. El cent per cent de les notícies que publiquen sobre Andor­ra són negatives. És igual la temàtica, els protagonistes, l’escenari... tot és una rajada. Gairebé dia rere dia intenten demostrar que el petit país dels Pirineus és una espècie d’illa Tortuga on els pirates més malvats del continent s’ajunten a comptar els doblons d’or sostrets amb argúcies i paranys. I al mateix temps proven de fer creure que la població nacional, especialment els polítics i empresaris, formen una cova d’Alí Babà on només pots entrar amb el carnet de corrupte professional. Aquest és el menú que ofereixen els mitjans espa­nyols digitals a un públic intern potencial al qual en realitat se li refot Andorra sobiranament. En la majoria de casos els lectors dels digitals deuen al·lucinar en trobar grans titulars sobre persones que no tenen ni maleïda idea de qui són parlant sobre temes que ni tan sols els sonen.

En realitat es pot deduir que les notícies sobre Andorra quan parlen d’absoluts desconeguts a Espanya com ara Cinca, Espot, Saboya o fins i tot Martí no tenen com a target els lectors espa­nyols, sinó que l’objectiu principal és el públic andorrà. La reiteració de notícies negatives pretén trametre (als andorrans) que Andorra és un autèntic desastre o que aquesta és la imatge que es té d’Andorra a l’exterior. S’ha de reconèixer que la tàctica ha funcionat respecte a un petit nucli de ciutadans nacionals especialment actius en el seguiment de notícies polítiques andorranes. A Espanya aquesta sensació no existeix perquè les audiències dels digitals (excepte comptadíssimes excepcions i no són pas els que rajen cada dia del Principat) són mínimes, tirant cap a ridícules, amb credibilitat propera a zero i kamikazes de la ploma cobrant a tant la calúmnia. Al 99,9 per cent dels escassos lectors espanyols dels mitjans digitals del país veí les rajades a Andorra els sonen a swahili i la immensa majoria de la població andorrana no té per costum llegir digitals espanyols.

Ens trobem en un microcosmos on els 300 ciutadans d’Andorra (i cito Simó Duró) “que fan la pluja i el bon temps” viuen obsessionats en una muntanya russa de notícies totalment descontrolades en què les mentides s’entrecreuen amb les opinions, les mitges veritats, les suposicions i les calúmnies per fer un còctel capaç de fondre la reputació més irreprotxable. Fins i tot les acusacions més inversemblants o les teories més conspiranoiques tenen el seu públic dins dels 300. Si un mandatari mundial llegís cada dia les informacions dels digitals espanyols sobre Andorra i només tingués aquest input sobre el Principat ja hauria demanat a les Nacions Unides que ens envaïssin i tanquessin en una reserva com a animals rabiosos. I el més sagnant és que aquesta situació kafkiana ha passat a dominar el timó de la política nacional. I la sensació que ens rodeja és que tot està podrit, tothom és corrupte, tot està mal fet i no hi ha futur. Doncs jo no hi estic d’acord.

La prova del cotó. Si entren a la pàgina 'similarweb' podran comprovar les xifres de visites i el posicionament de cada web. Poden començar per 'diariandorra.ad'. Després poden comparar amb la pàgina que més critica Andorra, 'cronicaglobal'. Poden fer el mateixamb la resta de mitjans nacionals i espanyols.