Tenen drets els animals?

Recentment s’ha desmantellat, en el nostre país veí del sud, una xarxa que robava gossos domèstics i els usava per a baralles il·legals contra gossos ensinistrats, amb apostes pel mig; després cremaven els cadàvers i els deixaven abandonats. Aquí, a Andor­ra, hem pogut llegir notícies com la mort d’un gos per un tret d’escopeta, així com alguns enverinaments o els típics abandonaments d’animals de compa­nyia. Són sens dubte notícies que obren el debat dels drets dels animals.

Els drets dels animals són un tema controvertit, a causa del fet que no existeix consens sobre els mateixos, ni acords internacionals referents a això. Pensareu que ocupar-se dels drets dels animals pot semblar un intent inútil de pèrdua de temps, quan a hores d’ara ni tan sols tenim resolts molts dels drets humans, tanmateix, la reflexió al voltant dels drets dels animals no ens hauria de deixar indiferents.

Sovint hem pogut observar com l’espècie humana tracta els animals com a objectes mercantils i no com a éssers vius dignes de respecte. Però considerar, des de la postura de l’ésser humà com a espècie dominant i depredadora, que els animals no humans no posseeixen dignitat, ni valor intrínsec, porta a fomentar, segons els entesos, una situació de desequilibri ecològic que redundarà negativament sobre l’espècie humana.

Són molts els teòrics que han tractat el tema del dret dels animals, com ara Peter Singer (1946), filòsof utilitarista considerat el fundador ideològic de l’actual moviment d’alliberació animal, i autor de la publicació l’any 1975 del llibre Liberación Animal. En la seva aproximació a l’estatus moral dels animals comenta que no es basa en el concepte de drets, sinó en el principi utilitarista d’igual consideració d’interessos. Els animals no humans tenen valor intrínsec, ja que tenen sentiments, desitjos, preferències, records, expectatives, etcètera. Considera que hauríem d’expandir la nostra esfera de la moralitat als animals. I atès que els animals són éssers que senten, capaços de patir i de gaudir, han de ser respectats igual que tots els éssers humans. Per això hem de tractar cada animal no solament com un mitjà, sinó també com un fi en si mateix.

El també teòric Joel Feinberg (1926-2004) va abordar el tema sobre el dret dels animals i va fer el següent raonament: ell entén que els animals no tenen vida racional però no són coses sinó que mostren un comportament de comprensió vers l’ésser humà, de satisfacció, pena, empatia..., així podríem dir que el seu comportament que és font d’interès, i on hi ha interès hi ha dret, també mereix la defensa dels seus drets encara que hagi de ser la persona, que és racional, qui en faci la seva representació davant la resta d’éssers humans.

En sintonia amb el que apunten alguns teòrics comparteixo la idea que cal reconèixer els animals com a éssers que viuen i que senten, com l’espècie humana. I no sé quina mena de dret haurien de tenir, però hauríem de ser capaços de comprendre, respectar i estimar els animals, i procurar no infligir-los maltractament ni cap patiment cruel. Si contra això cal dotar-los de dret, doncs considero que tenen drets i han de ser defensats per la llei.