Les ciutats autosuficients del futur

Ens encaminem vers un futur immediat en què les ciutats seran autosuficients. El grau de contaminació que l’ésser humà està –estem– provocant al medi ambient aconsella accelerar els passos que ens portin a frenar-la i acte seguit posar els fonaments per redreçar la tendència actual com més aviat millor i anar guanyant parcel·les en favor d’un clima i una terra més netes. Fem-ho pels nostres fills i nets.

Barrem el pas als qui, com Donald Trump, actual inquilí de la Casa Blanca a Washington, neguen l’evidència que l’home està malmetent l’aire, la Terra, els rius i els mars i que cal prendre dràstiques mesures per posar fre a les disbauxes irresponsables que ens hem permès fins al dia d’avui en nom d’un progrés mal entès. Encara hi som a temps, però cal que tots fem pinya i empenyem el carro per treure’l del fangar en el qual està instal·lat. No ens ajuda gens que personatges com Trump i d’altres que pensen com ell, neguin l’evidència.

Sortosament el vent bufa a favor dels qui creiem que cal posar-se mans a l’obra i no perdre més temps. I un dels camins –n’hi poden haver d’altres– és aconseguir ciutats autosuficients que comptin amb les seves pròpies fonts d’energia renovables i a més redueixin els gasos contaminants que causen el tràfec de vehicles.

A la cimera de París de l’any 2015 prop de 200 països (195) van adoptar el primer acord global per frenar l’escalfament global. François Hollande, president del país amfitrió, va dir que era “el primer acord universal de la història de les negociacions climàtiques”, John Kerry, secretari d’Estat dels EUA, hi va afegir que “estem enviant un missatge clau al mercat global”.

De mica en mica la societat mundial s’ha anat conscienciant que cal actuar, passar de les declaracions de principis i les dades als fets. No perdre temps en un tema que ens afecta a tots i tots hi hem de posar el nostre gra de sorra. Vicent Guallart, autor del llibre La ciutat autosuficient interpel·la el lector a participar en un nou concepte de ciutat i diu que la revolució tecnològica està sacsejant els fonaments de la mateixa i que internet està canviant les nostres vides. I no sols pel que fa referència a les relacions personals, que també, sinó pel que significarà en el canvi del disseny i la manera de viure a les ciutats. Un nou urbanisme generarà noves tendències i oportunitats ara difícils d’imaginar. La idea central de l’autor és aconseguir una ciutat el més autosuficient possible, el que suposaria produir energia pròpia basada en energia renovable i generadors de biomassa per barris i fins i tot producció i centres de treball, com la d’aliments en cultius verticals, horts familiars, coberts verds, jardins fruiters. Cal abandonar l’actual model de ciutat-dormitori i que el treball i l’agricultura sigui molt lluny. Si l’urbanisme del segle XX –diu Vicente Guallart– va transformar el sòl agrícola en urbà, el del segle XXI serà el de regenerar les ciutats fins a convertir-les en autosuficients. Caldrà una redefinició de l’urbanisme, perquè centres comercials i productius convisquin a la ciutat. La idea dels barris autosuficients, segons l’esmentat autor, amb distàncies que poden fer-se a peu en un temps màxim de trenta minuts (mitja hora caminant) és un dels ingredients bàsics de l’anomenada slow cities. Els serveis energètics, de depuració d’aigües, la reutilització de residus, hauran de gestionar-se des de la rodalia.

A Noruega ja han reformat les lleis per convertir-se en una societat verda, digital i laica amb la separació Església-Estat; eliminar els cotxes de combustió fòssil (petroli, gas...) l’any 2025 i apagar la ràdio d’FM i retransmetre en sistema digital. Al Japó, als afores de Tòquio, a Fujisawa, hi ha una ciutat autosuficient amb molts cotxes elèctrics i un ús racional de l’energia amb el qual s’ha aconseguit reduir un 70% les emissions de CO2, i la utilització racional de l’aigua de pluja reduint el consum d’aigua en un 30%. A zones enjardinades, quan no hi passa ningú els llums s’apaguen, i quan hi circula alguna persona s’encenen. És la racionalització de la despesa. Masdar, a prop d’Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), és considerada la primera ciutat sostenible del món disse-nyada per l’arquitecte britànic Norman Foster. És una ciutat murallada i està dissenyada perquè hi visquin 50.000 persones i uns 1.500 negocis. No hi circulen cotxes particulars i s’autoabasteix amb energies renovables (hi ha una central fotovoltaica de 60 megawatts) i les parets dels edificis estan cobertes amb panells fotovoltaics que generen 130 megawatts. L’aire condicionat natural procedeix de torres eòliques. Una planta de dessalinització que funciona amb energia solar abasteix la ciutat. Al desert que envolta la ciutat s’instal·laran parcs eòlics, centrals fotovoltaiques, centres d’investigació i plantacions a fi que la ciutat sigui autosuficient.

A la UE hi ha projectes potser menys ambiciosos dels que parlem però que ens assenyalen el camí de cara a un futur més racional, de prioritzar projectes nets a països com ara Alemanya, Finlàndia, Dinamarca o Suècia. Cal adequar la legislació perquè aquest canvi de mentalitat sigui una realitat al més aviat possible. Cal incentivar el canvi, facilitar i fer rendibles aquests canvis energètics.

Les ciutats autosuficients –malgrat que polítics com Donald Trump neguen l’evidència– ja són molt a prop. Pensem en el futur del planeta blau i en els nostres fills i nets.