La tribuna
Paisatge més verd
Coneixíem els noms de color de rius llunyans, com el groc asiàtic, o el roig nord-americà, però mai hauríem sospitat que de sobte, un matí, el Valira apareixeria tenyit de verd llampant.
El misteri es va resoldre ràpidament, i era conseqüència de l’intent d’esclarir un altre fet misteriós: l’origen de la contaminació de la font d’Arinsal, aplicant el colorant com a traçador dels orígens i trajectòria del cabal que aboca al pou d’on sortia l’aigua andorrana comercialitzada internacionalment amb doble fracàs, i el segon amb perjudicis per a la salut de centenars de persones. Durant unes hores, o poc menys, el petit riu del nostre petit país va ser, primer, motiu d’atenció dels qui circulaven per carreteres, carrers i passejos de les vores i després, motiu d’alarma fins a la Seu d’Urgell, on arrosseguen una llarga història de contaminació transfronterera i de protestes per aquesta causa, sortosament sembla que acabada –o força apaivagada– amb les instal·lacions i mesures de depuració en territori interior.
Tot i que el cas, pel que diuen autoritats i experts, no va ser gens greu, es va confirmar una vegada més l’efecte del colonialisme informatiu, que només porta a llocs destacats dels mitjans estrangers, més com més llunyans, els fets negatius, morts i catàstrofes, millor si hi ha catàstrofes amb morts, el que esdevé en països aliens, sobretot si són petits i llunyans –geogràficament o en el forat negre de les ignoràncies–. Aquesta vegada, però, no va ser del tot així. El diari de gran tirada Usa Today parlava de “riu espanyol”, evitant-nos la mala imatge. Va ser un entre els rotatius i espais informatius catalans –del tot previsible que se n’ocupessin, en afectar part del seu territori– espanyols, francesos, portuguesos, grecs... i fins i tot expliquen als qui no ho han vist que Chelsea Clinton, la filla del president Bill i de la candidata Hillary se’n va fer ressò.
Més previsible encara que la gran difusió del cas, d’inici tan sorprenent i espectacular, van ser els acudits immediats i espontanis: que si ho havien predit els Simpson, que si havia estat una manera de celebrar Sant Patrici, patró dels irlandesos que tenen aquest color com a distintiu nacional, i fins i tot que es podria tractar d’una filtració de bitllets de cent euros des del soterrani amb caixes fortes d’algun banc, o que havia estat la manera escollida per algun ciutadà de l’Estat veí de repatriar el seu capital sense ser detectat ni comissat a la duana de la Farga. Acudits al marge, sembla que el fenomen es preveia que no fos advertit més enllà del riu d’Arinsal. Algun tècnic va dir que l’expansió més gran del previst va ser deguda a la fosa de neu, abundant pel sol i les bones temperatures dels dies anteriors. Molts malpensats intueixen i apunten que potser els encarregats de vessar el colorant es van passar en la dosi.
No hi ha motius per dubtar, tanmateix i per ara, de l’afirmació del Govern en el sentit que no estan previstes més coloracions tot i que l’estudi de la causa de la contaminació d’Arinsal continuarà i que els resultats es coneixeran a final de mes, ja en plena primavera. Tant de bo es pugui dir com el fals Sebastià d’Arbó en el programa humorístic de RAC 1: “misteri resolt”, i que amb el coneixement dels orígens es pugui evitar una repetició del fet lamentable; qui sap si fins i tot, passat algun temps –anys– es podrà tornar a vendre i beure sense cap mena de risc la bona aigua d’Arinsal, segurament amb un altre nom i sobretot a l’estranger, és clar.
Retornades les aigües del Valira als seus colors naturals, no sempre transparents, cal retenir la declaració tranquil·litzadora per als seus veïns de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, que tot i fosforito, el colorant de l’aigua que els va baixar durant unes hores és “innocu, no tòxic i biodegradable”. Dit d’una altra manera, que no té cap efecte negatiu sobre el medi ambient, ni la fauna, ni la flora.
Tot i l’actual malfiança de les informacions dels polítics en general (el gabinet Martí havia dit més o menys el mateix) i en temps de postveritats, cal creure d’entrada aquestes afirmacions contra l’alarmisme. La demostració més palpable serà que Apapma, Ipcena, els pescadors... no cridin el contrari, amb proves contrastables.