L'adeu a Josep Maria Viola, el Sr. Viola

Parlar i recordar Josep Maria Viola Sauret, el Sr. Viola, és parlar i evocar l’autenticitat, l’honradesa, la rectitud, la intel·ligència, la discreció i, sobretot, la fidelitat i lleialtat a les seves conviccions i valors, a la Mitra i al país.

Formà part, com a membre de la delegació del Copríncep episcopal, de la comissió tripartida encarregada del procés constituent durant els anys 1990 a 1993. Fou vicepresident del primer Consell Superior de la Justícia d’Andorra durant els anys 1993 a 1999, i posteriorment membre fins al 2005. Però els meus records més intensos i vius del Sr. Viola es remunten més enllà... concretament quan ell exercia com a secretari de la vegueria episcopal i era la persona de la casa en qui els batlles episcopals teníem la nostra total confiança i ajut com a consultor, conseller i assessor personal per intentar complir degudament amb la noble –i sovint comple­xa– funció d’impartir Justícia que tenen encomanada els batlles i els tribunals i que, com molts recordaran, llavors depenia dels Coprínceps.

Doncs en aquell temps, a més de les qualitats que d’acord amb la tradició i el Manual Digest s’exigien als batlles –i que són de plena vigència en l’actualitat– de ser “persones de la millor probitat, de las mes excelents prendas y qualitats y de la millor capacitat é intel·ligència, s’hi afegien dos advertencias” –en part recollides al Decret de Nova Reforma del 22 d’abril del 1866, promulgat pel bisbe-Príncep d’Urgell Josep Caixal a petició dels andor­rans, i ratificat l’any 1868 pel Copríncep francès– que eren: la primera, “no deixar-se prevenir de paperadas y rahonaments, antes be oint lo raonament ó discurs, ó llegint las paperadas, ab tota prudencia i maduresa, se reservaran son judici enter... per consultar a Deu N. Sr. lo acert de la sentencia y també ab homens doctes, integros, ingenus y de ciència y consciencia, com solem dir, sens fer fondo en ditas paperadas y discursos...” I el segon advertiment era que “quiscun dels Batlles tinga uns tres juristas amics, homens de integritat, ciència y consciencia, ab los quals en las causas dificultosas els puguin demanar lo parer y rahons en que lo fundan...”

Més enllà del seu lloable i valuós treball com a secretari de la vegueria episcopal, amb la seva paraula i parer al moment oportú, el Sr. Viola fou, durant molts anys, el principal conseller, consultor i assessor de la Batllia episcopal, composta en aquell moment pel batlle episcopal degà Joan Canturri Roca, amb qui jo –molt més jove i impulsiu que ell!– feia tàndem. Per al batlle Canturri i per a mi el Sr. Viola era –realment– una persona amb qui poder comptar pel seu madur i experimentat consell, posseïdora de les qualitats a què feien referència les advertencias del Manual Digest i del Decret de Nova Reforma del 1866, a les quals s’afegien la seva honestedat, la seva serenor, la seva intel·ligència, seny i reflexió i el seu profund coneixement del dret, especialment del dret civil, i la seva capacitat, saviesa i virtut per valorar i dictaminar amb el major encert i de forma justa i equitativa els casos i les qüestions –sovint complexes i de consciència– que a un batlle –i avui a una batlle– se li plantegen cada dia en el seu treball a la primera línia o, com podríem dir gràficament, a la trinxera de l’administració de Justícia. Amb la serenor, tranquil·litat i pau que desprenia el seu despatx i la seva mateixa persona, preparava meticulosament, pouant en els fonaments jurídics del nostre dret com un autèntic artesà, les resolucions corresponents; i recordo amb autèntic sentiment les còpies que en guardava minuciosament amb paper transparent de color groc, l’anomenat paper de ceba, en què llavors es feien les còpies dels escrits, i bona part de les quals –o totes elles– segurament la seva esposa Anna Maria encara guarda a casa seva.

Va patir en la seva carn, amb la seva família directa, la fiblada del terrorisme i va tenir la capacitat de perdonar; era un home de fe, una persona de profundes creences i valors; i estic segur que les persones que el van conèixer i tractar comparteixen aquest parer. Al batlle Canturri i a mi ens va ajudar molt en el nostre treball de batlles episcopals i a la Justícia d’Andorra li va fer un gran servei amb la seva reservada aportació; per a mi fou un autèntic mentor, tant com a batlle com en l’àmbit personal en les qüestions fonamentals de la vida. “Sigues sensat Xavier”, em deia..., i continuava amb èmfasi i una mesurada gesticulació per emfatitzar el missatge: “Tingues criteri... i tingues seny!”

Gràcies pel seu ajut i pels seus consells, Sr. Viola. La major part encara són vius en el meu interior i com vostè em deia m’han ajudat i m’ajuden a comprendre i acceptar millor –encara que pel meu caràcter no a resignar-me ni aguantar– moltes coses i fets d’avui dia, amb els temps tan complicats i la crisi de valors que vivim. El seu guiatge, mestratge i exemple, de què vaig tenir la sort de poder gaudir amb vostè durant un dels períodes més intensos de la meva vida, m’acompa­nyaran i m’ajudaran sempre.

Divendres passat a les nou del matí el seu fill Toni em comunicava: “Aquesta nit el pare ha marxat en pau.” I jo hi afegeixo que ha marxat envoltat i cuidat amb amor per la seva família, especialment per la seva esposa, Anna Maria, pel Toni i la seva dona, Sílvia, i per les seves netes, Carmen i Maria. Una forta i afectuosa abraçada a tots ells.

*Xavier Jordana és advocat i ex-batlle episcopal