Les escoles de Canillo

Després d’inaugurar l’ampliació de l’escola el dia 31 de gener, pel Molt Il·lustre Cap de Govern, els ministres i els cònsols i la jornada de portes obertes el dia 6 de març, em permeto escriure un breu historial sobre l’ensenyament a la parròquia de Canillo, com a antiga alumna i exmestra de l’ensenyament francès durant 32 anys.

A principis del segle XX, i fins i tot abans, els comuns tenien cura del servei docent. El comú tenia un local i contractava algú per ensenyar els coneixements més elementals: saber llegir, escriure i comptar. Aquest docent podia ser qualsevol persona que tingués una mica d’instrucció. Però més aviat eren els mossens que es dedicaven a l’ensenyament dels nens.

L’any 1882, a instància de dos veïns de Canillo i presentada pels cònsols Nicolau Duedra i Pere Casal, s’obrí una escola per a les noies dirigida per les religioses de la Sagrada Família. Allí les noies aprenien la instrucció bàsica i també a cosir, brodar, etc. Les meves dues padrines hi van anar i l’una després es va convertir en la modista de la meitat del poble. Però l’any 1912, l’escola de les monges fou tancada per falta d’alumnat.

Un any més tard, el 1913, la Sra. Concepció Naudí crea la primera escola francesa, de la qual es va celebrar el centenari fa 3 anys. També hi havia una mestra espanyola d’Encamp i un mestre, el Sr. Pla, pagats pel comú. Aquest va ser després el marit de la mestra francesa i sempre més li van dir la Madama Pla o la “Madama”.

L’any 1932 s’obrí l’escola espanyola a Canillo, amb el Sr. Jaraquides, però el 1939, com que era mestre de la República, va haver de plegar i buscar-se una altra feina.

A partir del 1939 van arribar dos mestres, els Srs. Goya, que van quedar-se molts anys. L’escola francesa va ampliar els seus docents i a partir del 1940 hi eren dos. Aquestes dues escoles, la francesa i l’espanyola, estaven ubicades a l’antic comú, a vora de la carretera antiga casa de les monges.

L’any 1962, el consell General feu construir unes noves escoles a totes les parròquies més o menys grans però amb el mateix estil arquitectònic.

L’any 1965 s’inaugurà l’escola de Canillo amb el Sr. Julià Reig, aleshores síndic general, i el cònsol major Antoni Font.

Jo vaig entrar el 1966 i ocupaven dues aules. Jo amb 12 alumnes i una mestra espanyola amb 7 o 8. Tothom deia que era una construcció desmesurada.

Cap als anys 50 i 60 hi havia dues escoles franceses, una a Ransol i l’altra a Soldeu. Hi van passar mestres molt coneguts, com ara Jacint Riberaygua, Josep Dallerés, Simó Duró, Maria Teresa Armengol, etc. Al cap d’uns anys, també van tancar i ara tots els alumnes des d’Envalira fins a Meritxell van a l’escola a Canillo.

L’any 1994 s’obrí l’escola andor­rana i aleshores compartien ensenyament els tres sistemes educatius. De mica en mica, l’escola va anar quedant petita i van haver de buscar altres locals com els barracons o altres espais.

Avui dia, amb l’ampliació abans esmentada conviuen 300 alumnes, entre l’escola andor­rana i francesa, i hi ha una cabuda per a 450 alumnes. L’escola espanyola va tancar l’any 2003. Alguns pares, però, porten els seus nens a les escoles confessionals d’Andorra.

Desitjo que l’ensenyament que es dispensa ara a Canillo continuï durant molts anys amb bona convivència i harmonia pel bé dels alumnes i dels mestres.