A 'Madame' Martí

Hem fet ara la missa funeral per l’etern repòs d’una ànima noble i generosa. És dir-li bon viatge vers l’eternitat, vers el seu creador.

Avui Sant Julià i Andorra s’acomiaden de Madame Martí.

Paquita Mandicó Riberaygua, filla de Cal Ton de Borró de Canillo, mestra, pedagoga i ciutadana exemplar.

Exercí el mes noble dels oficis: mestra. Més de dues generacions de joves es beneficiaren del seu excepcional magisteri.

De forta personalitat, sensible, brillant, intel·ligent, disciplinada, ordenada i exigent.

Entregada plenament a la seva vocació d’educar, de formar, d’ensenyar a tenir criteri, d’obrir-se al coneixement, de muscular l’intel·lecte.

De transmetre saber, valors i principis. De mostrar per l’exemple que cal ser bona persona i estimar i servir els altres.

Era mestra dins i fora de l’aula. Seguia el traç dels seus alumnes al llarg de la vida i no tenia major alegria que rebre a classe fills i filles d’antics alumnes. Sempre disposada a ajudar.

Alguns, molt més que alumnes, foren deixebles avantatjats perquè saberen aprofitar les tècniques i moderns processos pedagògics que Madame Martí els dispensava. Els seus posteriors èxits acadèmics ho confirmaren.

En cada alumne hi veia brillar la flama d’un projecte vital i singular i extreia el millor de cadascú.

Ensenyava els camins del llenguatge, del pensament i de la reflexió. El gust de la lectura i el plaer de l’escriptura. La seva publicació, L’Isard, fou una eina d’avantguarda.

Fora de l’escola, Madame Martí era una ciutadana compromesa. Amb exquisida elegància no va voler acceptar mai les múltiples demandes d’exercir un càrrec electe. Sabia dels perills que comporta l’exercici de la política, quan, en comunitat petita, estimes tot un poble.

Però això no vol dir que fos neutra. Dona molt culta i cultivada, s’interessava per la cosa pública, les institucions, i animava a servir el país amb savis consells i advertiments. Humanista i moderna, la seva opinió comptava, i molt.

Per tota aquesta llarga vida i mestratge al servei dels altres, avui unim els nostres cors i les nostres veus per dir-vos, admirada Madame Martí: gràcies i reposeu en pau. Que la llum perpètua us il·lumini.

Ara ja deveu seure a la dreta de Déu pare i haureu retrobat el vostre estimat espòs Miquel. Un altre activista al servei de la joventut que tant va fer, ell també, pel poble lauredià.

Gràcies i al cel ens puguem retrobar tots.