20 anys de dinosaures a Coll de Nargó

A finals de febrer de l’any 1997, una notícia sobre les activitats il·lícites d’un grup de paleontòlegs alemanys a Santa Eulàlia, a la vall de Sallent, donava el tret de sortida a tot un seguit d’actuacions que des d’aleshores han situat el municipi de Coll de Nargó a la primera fila dels jaciments d’ous de dinosaures de tot el món. Ara fa vint anys, cap dels que érem presents a l’indret on era tot preparat per endur-se el bloc de pedra amb un conjunt d’ous fossilitzats de dinosaure, podíem suposar la importància que adquiriria l’estudi i la divulgació del terme de Coll de Nargó, i concretament els jaciments de la vall de Sallent. Fent un record d’aquelles circumstàncies, hem de parlar de l’avís del propietari d’una finca que observava reiterats moviments cap a un indret concret dels que eren coneguts com a “estudiants de geologia” o “geòlegs alemanys”, que trescaven sota el sol batent de l’estiu per aquelles costes aixaragallades, per aquelles rases d’argila i pedra de color rogenca o grisosa. La pols del que era una barrina elèctrica, mentre feia els forats per poder extraure el bloc sencer que contenien els ous, s’enlairava blanquinosa per entre els pins del bosc. Avisats els agents forestals, es va activar un seguiment del cas i no va ser fins al mes de febrer següent, quan hi havia indicis que en aquell indret i en un altre proper, tot estava preparat per endur-se’n ben embolicats i protegits els “paquets”, es va procedir a actuar. Deixant de banda noms i cognoms de les persones implicades, el fet és que al mig de l’hivern del 1997 es procedia a impedir l’espoli d’una posta d’ous fòssils de dinosaure excepcional, com la que es trobaria 10 anys després vall amunt, a Pinyes. Aquesta darrera posta, encara més espectacular, la més gran trobada, la podem veure exposada a l’espai Dinosfera, el Centre Paleoambiental interpretatiu dels jaciments paleontològics a Coll de Nargó. A la vegada, aquella acció de fa vint anys que va començar a unir els esforços i les voluntats i les il·lusions de l’ajuntament de Coll de Nargó, de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i de l’aleshores Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, avui en dia Institut Català de Paleontologia, a més de la implicació d’una colla de persones de Coll de Nargó que van crear l’any 2001 l’ADAU (Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell), entitat amb una important tasca col·laborativa per tal de prospectar i divulgar el patrimoni paleontològic, i de tants altres que ens hi vam atansar, aquella acció primerenca, dèiem, d’evitar l’espoli, va servir per materialitzar tot un seguit d’altres iniciatives per poder promocionar els dinosaures de Coll de Nargó. Aquella primera modesta però atractiva Sala Límit K-T (Cretaci-Terciari) instal·lada a l’antiga rectoria; el Mirador del Cretaci (malauradament fet malbé en bona part ara fa un parell d’anys) i el flamant espai Dinosfera, han servit i serveixen per poder observar, entendre i estimar el patrimoni paleontològic de Coll de Nargó i dels tan interessants voltants.

Just ahir divendres, a l’espai Dinosfera, es va inaugurar l’exposició Dinosaures de Catalu-nya. Un segle de descobertes, comissariada pel biòleg i doctor en ciències geològiques Àngel Galobart, que ara fa vint anys va ser el tècnic de l’Institut Crusafont encarregat de les tasques “salvadores” i d’estudi, present des d’aleshores en tot allò relacionat amb els dinosaures de Coll de Nargó i director del Museu d’Isona i Conca Dellà des del juny de l’any passat, càrrec que compatibilitza amb la coordinació del Grup de Recerca del Mesozoic a l’Institut de Paleontologia de Catalunya. L’exposició arrenca ara fa cent un anys a tocar Tremp, amb la descoberta del primer fòssil de dinosaure trobat a Catalunya, durant les obres de construcció de la presa de Talarn i ens explica tota la història cronològica dels esdeveniments posteriors, com les primeres excavacions científiques del paleontòleg alemany Walter Georg Kühne, l’any 1954, que van suposar el tret de sortida dels posteriors estudis i intervencions.