Les culpables són les cues...

Felicitats als conductors infal·libles, però la immensa majoria no ho som. Com a éssers humans corrents ens despistem, ens confiem, ens equivoquem... i, en conseqüència, tenim ensurts a la carretera. Entenc, però, que la majoria després fem examen de consciència i ens comprometem a estar més atents la propera vegada. Tenim una màquina a les mans que mal usada pot ser perillosa i que necessita els nostres cinc sentits.

Dilluns de la setmana passada l’Agència de Mobilitat va penjar al seu compte de Twitter un vídeo d’un incident a la carretera General 1 que havia succeït el dia abans. Amb el missatge Ahir gairebé tenim un accident greu. Què podia haver passat? i el hastag #siguesprudent mostrava com un conductor, per evitar l’embús de sortida del país, feia un canvi de sentit il·legal al mig de la carretera, saltant-se una doble línia continua i obligant un segon conductor que circulava en el sentit contrari a frenar per esquivar-lo. S’evitava el que podria haver estat un xoc de conseqüències greus. Però el segon, se sobreentén que enfadat, li barrava el pas per evitar que marxés i sortia del cotxe per demanar-li explicacions. I fi del vídeo.

L’objectiu de Mobilitat era un ep! aneu amb compte, però alguns lectors del web del Diari feien una altra reflexió, que plasmaven als seus comentaris. Hi havia qui culpava Mobilitat perquè són els responsables que es formin cues, i per tant de la desesperació dels conductors, i per tant que es cometin imprudències a conseqüència de l’estat d’ansietat pel temps perdut al cotxe. I hi havia qui es posava les mans al camp per la reacció del segon conductor, desmesurada, deien. Bé, la violència és injustificable –el vídeo tampoc en mostra, encara que és probable que hi hagués alguna paraula elevada i malsonant– però és innegable que s’han de tenir nervis d’acer per evitar alterar-se si per poc pateixes un accident perquè algú ha fet una infracció tan flagrant.

Del missatge de Mobilitat, doncs, n’hi va haver conclusions diverses malgrat que fos tan aparentment clar el que volia dir. Com a humans que som també ens falta sovint una bona dosi d’autocrítica i no buscar sempre responsables tercers. La culpa, de vegades, també és nostra. Però és possible que després del fort ensurt qui hagi fet examen de consciència és l’autor del polèmic canvi de sentit. Li ha d’agrair als reflexos de l’altre conductor que l’incident quedés en una anècdota gravada per les càmeres de l’Agència de Mobilitat. I a la poca resolució dels aparells que ni multa hagi de pagar.