Refundar la Unió Europea

La Unió Europea té l’oportunitat aquest any de refundar-se, de refermar els seus fonaments basats en la pau, la solidaritat, la prosperitat i la justícia, des del discurs pronunciat per Robert Schuman, ministre francès d’Afers Exteriors, el 9 de maig de l’any 1950 a París amb la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), primera pedra de la que seria la Unió Europea. Dels 6 països fundadors s’ha passat a 28 (comptant la Gran Bretanya, que en vol sortir). I per això cada 9 de maig se celebra el Dia d’Europa. Han passat 67 anys i ara la UE necessita refundar-se.

Però aquest any que hem encetat hi ha diverses fites que el poden fer decisiu en la voluntat de seguir enfortint la Unió Europea (UE), tant per factors interns com externs. Hi ha ha el Llibre Blanc que ha realitzat la Comissió Europea, el qual ha de servir per marcar les prioritats i les línies mestres de l’actuació de cara al futur d’aquesta UE que a causa de la crisi està en hores baixes i cal reanimar. Una crisi que ha propiciat un ressorgir dels populismes euroescèptics i euròfobs. I a sobre ha hagut de fer front a l’allau de refugiats que fugint de guerres i misèries veuen a la UE el lloc ideal on refer les seves vides.

Però Llibre Blanc a part, hi ha eleccions a països com ara França, Itàlia i Alemanya on els partits euroescèptics i xenòfobs tenen fundades esperances de dinamitar-la. A Holanda ja s’han celebrat amb la victòria del liberal de dretes, Mark Rutte, i la der­rota de l’antieuropeista Geert Wilders. Només faltava Donald Trump al davant dels EUA, que ha donat esperances als seus imitadors d’Europa. Trump i el Brexit amb la sortida de la Gran Bretanya. Si els imitadors de Trump guanyen als seus països poden provocar una esquerda a la UE debilitant-la des de dins, traient competències i iniciatives a l’executiu comunitari, recuperant les monedes pròpies, recuperant fronteres, etcètera. Està previst que Theresa May, primera ministra de la Gran Bretanya, comuniqui formalment el 29 de març la decisió d’invocar l’article 50 del Tractat de la UE per donar principi formal a les negociacions de la separació. Crec que la separació de la Gran Bretanya i la UE és un gran error per la simple raó que com diu sàviament el refrany “la unió fa la força”. Però ells ho han decidit i ara hauran d’afrontar les conseqüències.

A part del Llibre Blanc, no cal perdre de vista les eleccions previstes al llarg d’aquest any a França, Itàlia i Alemanya. El dia 15 els holandesos van elegir qui serà el seu primer ministre. Entre els aspirants hi havia Geert Wilders, que podríem definir com el Donald Trump dels Països Baixos, que liderava les enquestes amb un 30% d’intenció de vot. Malgrat tot, no ho tenia fàcil, doncs els analistes esperaven que l’actual primer ministre, Mark Rutte, seguís al davant d’una coalició de partits pro europeus. Mark Rutte va vèncer en els comicis.

Després d’Holanda hi ha eleccions a Itàlia, on Renci espera poder tornar a liderar el govern del seu país.

Marine Le Pen, líder del Front Nacional a França, es frega les mans i no s’amaga que la victòria del populista Donald Trump la pot ajudar a aspirar a la presidència de la República Francesa. A França, com sabeu, les votacions es fan amb una segona volta, la qual cosa li posa una gran dificultat. Bo i així, el fantasma de Trump pot fer de les seves.

Segueix Alemanya, on Àngela Merkel es veu amb força per seguir governant amb coalició o sense. Els socialdemòcrates, amb el seu líder, Martin Schulz, juguen fort i volen deixar de ser els socis del partit dretà, CDU, de Merkel. L’extrema dreta alema­nya xenòfoba és de les més fortes de la UE i ja sabem quina és la seva posició malaltissa respecte als immigrants estrangers, en especial els turcs, amb molts a la República federal d’Alemanya.

I si la Gran Bretanya amb el Brexit és un maldecap, en direcció contrària hi ha Rússia, capitanejada per Vladímir Putin, que desestabilitza l’oest europeu amb la bota militar a la península de Crimea, que pertany a Ucraïna.

Tant de bo que el Llibre Blanc i les decisions de la Comissió Europea redrecin el rumb de la UE de cara als propers anys, i que, superada la crisi, serveixin per enfortir aquest projecte que ja té 67 anys i que de només sis països fundadors s’ha anat ampliant als 27 actuals. Una UE que recuperi els seus valors fundacionals de democràcia, pau i prosperitat.