El canvi polític que ens fa tanta falta?

El M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, després de les paraules de presentació, digué: “Avui fa 24 anys que els andorrans vam aprovar la Constitució.” És cert que 24 anys després alguns que vam votar aquell dia de març amb entusiasme a favor de la Constitució no puc pas dir que en l’actualitat estiguem satisfets de com ens han anat les coses.

Continua dient: “Des d’aquell 14 de març del 1993 Andorra ha viscut una important transformació, visible en tots els àmbits...” I tant que és cert, l’aprovació de la Constitució va comportar que els que varen fer tant en el març polític com en el ciutadà que aquesta Constitució pogués ser votada, varen haver, a causa d’enormes divergències ideològiques fruit de la gran ressaca postconstitucional, d’emprendre la travessia del desert. A la veïna Franca haurien estat guillotinats. Sortosament, Andor­ra és terra de pau...

“Amb l’aprovació de la Constitució, els andorrans ens vam dotar de l’instrument que fixa les regles del joc...” I varen elegir poc temps després, l’any 1994, el Govern del Sr. Forné. Les regles del joc –el lejano Oeste– del qual van posar el peu al nostre país sota l’eslògan: El mercat regularà el mercat, el que els votants de la Constitució varen votar s’esfuma, la moratòria presidint la famosa Llei del sòl, especulació pura i dura, gent endeutada per a tota la vida amb pisos els quals a dia d’avui no valen ni la meitat del que els experts els varen taxar en el seu dia, hipoteca ben real però amb el primer valor de taxació i no al preu actual, pisos que es troben en el mercat sota la qualitat de pisos turístics, molts sense cap autorització administrativa, és a dir, lliures de taxes i de reglamentació, els que sí que paguen les contribucions poden apreciar el seu just valor, mercats distorsionats, cap visió de futur, el dia a dia preval en tots els àmbits. De comerciants lliures de comprar el producte directament als proveïdors d’origen ens hem trobat enganxats a distribuïdors de centrals de compra majoritàriament espa­nyoles. A títol d’exemple, estem comprant mercaderia francesa a distribuïdors espanyols, perdent en l’afer el diferencial en preu sense que siguem capaços de fer una contrabalança al problema amb una qualitat de serveis. Túnels desproporcionats, el que ens relliga amb la veïna França de pagament, i els altres gratuïts (bé, per a nosaltres, però no per als nostres fills, que són els que hauran de fer front al pagament).

Un exemple en aquest sentit és l’elaboració del Llibre Blanc de la Igualtat... No soc gaire entès en dret però si amb això es refereix a l’article 6, Títol 2, de la Constitució: “Totes les persones són igual davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, o altra condició personal o social. Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la lliberta dels individus siguin reals i efectives.” Aquí, M. I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, sí que tenim feina i un seriós maldecap. Recordi, l’any 2001 arriba la Llei de la Funció Pública. El Govern liberal de Marc Forné, per tal d’acontentar els treballadors de l’administració pública, fa funcionaris una gran majoria i els atorga el dret a cobrar una jubilació equivalent al 70% de l’últim salari, entre altres privilegis. No crec que aquest fet entri en els criteris de la llei abans esmentada. Amb la Llei de la Funció Pública varen néixer dos tipus d’andorrans. Els uns amb drets adquirits i el altres, més nombrosos, amb un deute adquirit (deute, per cert, inassolible en les condicions actuals). Per tant, espero amb un profund anhel les “mesures correctores allà on es produeixen situacions de discriminació”.

Conscient que és molt el que ens hi juguem, les persones que estem al capdavant de les institucions públiques no només hem d’actuar amb la màxima diligència, sinó que ho hem de fer també amb probitat i exemplaritat en cadascuna de les nostres accions.

Carai, què vol dir probitat? Petit cop d’ull al diccionari. Hi tenim Probitat: “Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.” Permeti’m tenir profunds dubtes. No crec que tots els consellers que formen part de la cambra actuïn pel bé general, sinó que per conservar privilegis fruit d’un passat que tot apunta que venen bastos, no solament s’entesten a conservar, sinó que a més estan frenant totes les noves oportunitats i l’encaix amb Europa n’és una. Sr. conseller, és cert que el tabac aporta una gran contribució a les arques públiques, però també és cert que els sistemes sanitaris europeus juntament amb les pèrdues fiscals i les pèrdues de volum de negoci d’estanquers gals faran que en breu vegem aplicades a les nostres fronteres mesures de restricció importants. M’agradaria creure que el conseller general Sr. Pintat tristament deu recordar allò que l’immobilisme ens va aportar, i ens tornem a trobar un bon matí amb els gals o duaners malintencionats a les nostres fronteres. Hem de reaccionar com més aviat millor i per això la reconversió de la nostra economia no pot esperar. L’honestedat en política hauria de ser la regla, cosa que avui en dia no veig gaire.

permeti’m fer-li un suggeriment, ja que al meu entendre el seu discurs està encaminat a canviar la conducta política i a complir uns paràmetres d’ètica que són els que els ciutadans esperen. Jo, Sr. síndic general, faria distribuir a tots els consellers el llibre de Jean Jacques Rousseau Le contrat social en la seva versió original (ja que dono per suposat que tots els polítics andorrans parlen tots les llengües dels estats veïns francès i espanyol), entre d’altres filòsofs que varen ser els pares de la Revolució francesa. Un llibre que descrivia la moral, probitat, drets i deures d’un polític amb el seu poble. Després d’un temps prudencial hi dedicaria tota una secció de Consell General, la qual al meu entendre podria ser mol animada.

Malgrat tot, el seu discurs el dia de l’aniversari de la nostra Constitució va ser del meu grat.