Sí al pressupost, sí al país, sí al territori

El Parlament ha aprovat el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2017. Aquesta és una bona notícia per al país. Que la primera institució de Catalunya funcionés amb el pressupost prorrogat del 2015 no era positiu i calia tirar endavant un pressupost que, gràcies a la progressiva millora de l’economia, ha pogut augmentar 1.355 milions d’euros més, destinats principalment a polítiques socials.

Des de la perspectiva nacional, el pressupost esdevé la clau per canalitzar políticament el mandat que la gent d’aquest país va fer al Parlament, dotant la majoria absoluta als partits que defensem un Estat propi per a Catalunya. Tenir pressupost també era necessari per fer el referèndum que ha de donar veu a tothom en aquesta qüestió clau.

Des de la perspectiva del dia a dia de funcionament del país, evidentment el pressupost és fonamental. Més diners en polítiques socials, més recursos en educació, en sanitat, en serveis socials, en habitatge, en cultura, en infraestructures, en agricultura...

Des de la perspectiva territorial, a les comarques del Pirineu, l’Alt Urgell i la Seu d’Urgell també ens va bé l’aprovació del pressupost, ja que més enllà de les millores generals per al país, s’inicien o es reforcen al Pirineu determinats programes i inversions. El pressupost del 2017 implica, per exemple, més que doblar, fins a superar els 4 milions d’euros per a ajuts per accessos a nuclis de muntanya, implica doblar el pressupost de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran arribant al milió dos-cents mil euros (el pressupost més gran que mai ha tingut la institució), implica doblar el pressupost dels parcs naturals, implica inversions importants en carreteres com la C-14 o la C-28, implica l’augment d’un milió d’euros per a l’hospital de la Seu en el pla de suport pactat entre la Fundació Sant Hospital i el departament de Salut, implica la partida per construir el nou CAP de la Seu o per fer la reforma de la nostra estació d’autobusos, implica partida econòmica per al polígon industrial d’Organyà, implica recursos per a la nova estació d’autobusos de Puigcerdà, per a la millora del regadiu a la Conca de Tremp o de l’Hospital de Pallars... per posar alguns dels molts exemples. No puc deixar de citar l’aposta claríssima que el govern fa per al sosteniment de moltes pistes d’esquí del Pirineu que suposen un motor econòmic i laboral indispensable per generar riquesa, llocs de treball i fixació de població a les nostres comarques. Sense aquest sosteniment per part del govern, algunes comarques serien un desert.

Per tant, aprovar el pressupost és bo per al país, per als ter­ritoris i per a la gent que hi vivim, també per a l’Alt Pirineu, per a l’Alt Urgell i per a la Seu. Aprofitem-ho, traguem-ne tot el suc i no deixem de reivindicar les moltes qüestions que encara no tenim resoltes per fer de les nostres comarques un territori de més i millors oportunitats i qualitat de vida.

Les trampes al solitari

I sobretot, no ens fem trampes al solitari. Durant aquests mesos, durant tot el tràmit parlamentari, m’he hagut de sentir dir per part del diputat socialista Òscar Ordeig que si no donava suport al Pirineu per no votar una esmena seva, que si oblidava la Seu per no donar suport a una proposta per canviar el pressupost... Crec que a hores d’ara tothom sap que el meu compromís amb la Seu, l’Alt Urgell i el Pirineu és total i que l’exerceixo cada dia. Al faristol o al despatx dels consellers. No és res extraordinari, només faig el que em toca fer.

Dic això perquè dimecres vaig contemplar com el senyor Òscar Ordeig, conjuntament amb grups parlamentaris com el PP i Ciutadans, votava en contra del pressupost de la Generalitat de Catalunya, que incorporava també moltes de les propostes que el Partit Socialista havia presentat per ampliar el suport al Pirineu. El vot al pressupost no és una votació menor. Votar no al pressupost de la Generalitat del 2017 no ajuda ni la Seu, ni l’Alt Urgell, ni el Pirineu. Per tant, lliçons ni una. Dit això, seguim.

*Albert Batalla ésalcalde de la Seu d’Urgell i diputat al Parlament de Catalunya