La deriva de la política Liberal

Aquesta darrera setmana hem tornat a tenir un episodi mogut a les xarxes i als mitjans de comunicació per part de Liberals d’Andorra, que comencen a preocupar seriosament. En aquesta ocasió, la motivació ha estat per la feina de caràcter personal duta a terme per part del cònsol d’Encamp. La qüestió en concret, al meu entendre, tant se val. Allò que em preocupa de debò és la deriva que està agafant la manera de fer política a Andorra. Una deriva promoguda especialment per aquesta nova manera de fer per part de Liberals d’Andorra –i no em direu que no és paradoxal– quan són precisament ells els que més haurien de mirar-se el melic, ser molt més honestos, escrupulosos i coherents amb els seus propis propòsits.

Em preocupa llegir als diaris que denunciïn que el cònsol faci feines laborals durant la jornada laboral i, automàticament, em pregunto: quina és la jornada laboral d’un cònsol? És que comença un dia i a una hora concreta i acaba en un dia i hora concreta? És que pretenem assimilar la funció d’un cònsol a la d’un funcionari o un assalariat? En aquesta mateixa línia, voldria pensar que, per coherència, els altres consellers i conselleres que no estan a ple temps també han renunciat a la meitat del seu sou a l’empresa on treballen. Aquest, ara mateix, no és el motiu del meu article, però sí que demanaria més coherència, i molta menys demagògia, amb els propòsits dels membres de l’oposició. Ja n’hi prou de tanta hipocresia!

A Andorra, la feina compaginada de funció de conseller o cònsol amb empresari o assalariat és sabut que és totalment legal, tot i que podríem opinar sobre si és estètic i/o ètic, dos conceptes no renyits, però, amb la legalitat.

Aquesta manera de fer política a Andorra és la que permet a qualsevol andorrà tenir el privilegi i l’oportunitat d’implicar-se, temporalment, en la gestió i el procés de presa de decisions sobre els afers públics. És un honor per a la persona electa, però també per a la política, ja que aquesta es pot nodrir d’una gran diversitat de perfils de persones, de millor sentit comú i de més proximitat amb el poble.

Aquestes denúncies promogudes contínuament des de Liberals d’Andorra ens condueixen al meu entendre, a tres derives perilloses per a la política nacional. D’una banda, acabar amb aquest gran privilegi que tenim els ciutadans andorrans de participar activament en la vida política del país, portant l’exercici de la mateixa cap a la professionalització i limitant la possibilitat de fer política a aquells andorrans que, o bé siguin funcionaris i puguin renunciar temporalment a la seva plaça, o bé a jubilats, si ens continuem regint per les lleis actuals.

No m’agrada, ni tampoc comparteixo, el concepte que fer política és com fer teatre, tal com sovint li sentim assegurar al Sr. Ferran Costa, excusant-se darrere aquesta afirmació per jugar a dues bandes. Això ens porta cap a un altre escenari perillós, que és el de relegar el paper dels consellers i conselleres en un de similar al programa vulgar i de xafarderia que es transmet a un mitjà de comunicació espanyol –al qual no citaré per evitar fer-li publicitat– i que només es dedica a destruir i a calumniar les persones.

Tinc, igualment, la impressió que estem important a casa nostra la manera de fer política del nostre veí del sud, que tampoc comparteixo ni desitjo per a Andorra però que tot apunta que agrada molt a les files liberals.

M’agrada pensar i defensar que a Andorra tenim els nostres trets diferencials i aquesta manera nostra de fer fer política que ens han llegat els nostres avantpassats n’és una que m’agradaria i voldria conservar.

Voldria aclarir que aquesta reflexió és a títol personal i vull convidar tots els andorrans a fer-la i a pensar cap on volem conduir la manera de fer política a casa nostra i, en definitiva, on volem anar a parar.