El perquè del com

Era un compromís electoral, certament. Però, per damunt de tot, era una necessitat imperiosa: la codificació laboral del país requeria d’una revisió minuciosa i d’una reflexió en profunditat que ens permetés definir un nou marc de regulació del món laboral que s’adaptés a la realitat social i empresarial del país, actual i futura. Parlem de construir un model de relacions laborals que aporti equilibri, flexibilitat, equitat i compromís per part dels actors que hi intervenen darrere dels quals, segons el nostre punt de vista, sempre hi ha les persones.

El grup parlamentari demòcrata ha desenvolupat un intens treball partint d’unes motivacions que de ben segur seran compartides per molts i moltes perquè són de sentit comú. La legislació laboral andorrana necessita, en primer lloc, incorporar els preceptes derivats del conjunt de tractats i convenis que emanen de les organitzacions i institucions internacionals, però també calia adaptar la legislació a la realitat andorrana. Tot plegat, tenint en compte que un mercat laboral dinàmic i competitiu requereix mesures que, d’una banda, assegurin fórmules de contractació modernes, flexibles i diversificades, alhora que estableixin un marc concret de garanties dels drets i els deures dels actors implicats basat en relacions equilibrades i justes.

*Josep Anton Bardina és conseller general de DA

Unes noves regles del joc que incorporen un avenç important en matèria social amb mesures que ens permeten avançar en matèria dels drets de les persones amb discapacitat i, encara que no sigui en la mesura que molts voldrien, també en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Ara, la proposta treballada pel grup parlamentari demòcrata ha estat traslladada directament als agents socials i entitats del país especialment concernides en aquest canvi que volem impulsar, perquè considerem essencial que el text que finalment s’entri a tràmit parlamentari per treballar-lo amb la resta de forces polítiques presents a la cambra ja inclogui, d’entrada, la perspectiva i les observacions dels actors implicats.

Creiem que cal generar un imprescindible primer nivell de debat que parteixi d’un diàleg social obert i sincer: de quina manera, si no, podríem recollir les aspiracions d’empresaris i treballadors i buscar el punt d’equilibri d’acord amb allò que ara mateix pot assumir l’estructura sociolaboral i econòmica del país? Aquest diàleg previ és vital i l’obrim amb la voluntat de posar-nos en el lloc de l’altre i aprofitar totes les oportunitats que implica aquest procés de canvi. Aquest procediment serà objectiu de crítiques, ja hi comptem, però entenem que la transcendència dels canvis legislatius que es proposen requereixen aquesta participació directa de la societat. Confiem molt en aquest procés de diàleg que hem obert i valorem molt positivament aquesta oportunitat de treball per aconseguir elaborar un Codi de relacions laborals que sigui de tots i per a tots. Aquesta és la nostra humil aspiració.

Estem segurs que d’aquest període de treball en sortiran moltes coses positives. D’entrada, haurem guanyat una cosa molt important: considerar les necessitats d’aquells per a qui legislem i que, al final, són les persones per a les quals treballem. En definitiva, recollir la voluntat de la ciutadania i acostar-nos a les demandes que avui planteja la societat andorrana fomentant un debat que transcendeixi els escons de la cambra parlamentària. Arribat el moment, cadascú ocuparà el seu lloc i defensarà les posicions polítiques d’acord amb unes ideologies, uns principis i uns interessos legítims. Però això ha de ser el final, no el principi.