Quins mitjans públics volem

Mirant una mica enrere, a mitjan primera dècada de l’any 2000 amb motiu d’algunes trobades i reunions celebrades amb membres de la UER, diverses televisions públiques d’Europa li reconeixien a RTVA, SA, tot i la seva dimensió, una activitat professional prou digna.

La radiodifusió a casa nostra es va bastir mitjançant les subvencions que l’Estat va atorgar als mitjans de comunicació públics del país. A títol d’exemple, la subvenció d’RTVA, SA de l’any 2005 representava el 0,7% de la subvenció d’RTVE, l’1% de la CCMA Catalunya i el 10% de la televisió de les Balears, entre altres. En aquell moment va ser el cost que es va assumir per poder desenvolupar satisfactòriament una activitat de comunicació pública en constant augment.

Comparacions al marge, una ràdio i una televisió públiques són per naturalesa mitjans de comunicació de masses i, per tant, tenen l’obligació de satisfer-la, se’ls demana de complir els preceptes establerts a la Llei de la radiodifusió i televisió pública i de creació de la societat pública de Ràdio i Televisió d’Andorra, SA, això té un cost que s’ha d’avaluar segons els reptes a assolir.

En un moment de crisi econòmica, el cost pot ser elevat per a Andorra, però s’ha de valorar que una ràdio i una televisió són uns mitjans de comunicació que necessiten recursos suficients que garanteixin el seu bon funcionament.

També, no és menys cert, que si és la voluntat de Govern, es poden habilitar uns mitjans públics de comunicació adaptats al que es desitja fer (pensant sempre en el servei que s’ha de donar), per tant, entenc que des de les institucions públiques i polítiques s’hauria de deixar molt clar què es vol fer en matèria de radiodifusió.

S’ha de valorar l’actual situació d’RTVA, SA i no tornar a caure en el mateix parany, la ràdio i la televisió disposen, en general, avui, d’un material tècnic, inclosa la unitat mòbil d’ATV en un estat obsolet, que no es pot renovar per falta de pressupost adient i la manca de les conseqüents aportacions econòmiques, en aquesta situació, em consta que s’està fent un treball digne amb el mínim de material adequat, però és una situació insostenible a curt termini.

Tornant a la nova ubicació de les instal·lacions radiofòniques, he llegit en un mitjà escrit que l’actual director d’RTVA, SA, el Sr. Mujal, al contrari del que diuen molts, recordava que no es tracta d’un trasllat, sinó que en realitat serà la construcció d’una RTVA, SA nova.

Sobre la base d’aquesta afirmació que comparteixo, una vegada s’hagi decidit l’emplaçament de la nova seu d’RTVA, SA, abans de començar les obres, potser seria assenyat que es definís quina ràdio i televisió ens podem permetre, què es vol que sigui o quina ha de ser l’orientació i les funcions de l’entitat pública en el futur.

Una vegada establerta quina ha de ser la trajectòria dels mitjans públics de comunicació, entenc que serà més fàcil construir la nova instal·lació adaptant les obres a les necessitats de la nova seu, contractant el personal adequat i adquirint els equips adients a la funció que es vol que es desenvolupi.