La tribuna
Anuncis i clavells
Lloc: Lisboa, 25 d’abril del 1974. Els militars que en lloc de repartir llenya decideixen posar-se al costat del poble i acabar amb la dictadura
De tant en tant apareixen per televisió anuncis polèmics. A l’hora de la veritat mai acabes de saber si la polèmica està buscada o si sorgeix espontàniament, com per art de màgia. És el que ha succeït als Estats Units amb l’últim anunci de Pepsi. Un cop es va projectar o publicar, de seguida va aixecar moltes protestes. En tan sols un parell de dies la companyia ha demanat disculpes i ha retirat la campanya. En qualsevol cas el vídeo s’ha viralitzat i ja comptabilitza uns deu milions de visites.
En l’anunci, la model de 21 anys Kendall Jenner està fent una sessió de fotografies de moda quan s’adona que al carrer hi ha una manifestació contra el racisme i a favor de la pau. Com que tota la gent que hi forma part és jove, molt maca (i molts d’ells gaudeixen del sabor del refresc de cola), la noia decideix unir-se a la mani. Tots junts caminen fins on es troba la policia, i ella, tota somrient, agafa una llauna de refresc d’un bidó ple de gel que, ves per on, està situat al mig del carrer, i l’hi dona a un dels policies, que primer somriu i després beu, i al final acaben tots somrient, cantant i quasi fent una festa happy flowers.
El rerefons de tot plegat, i per això la polseguera, són les manifestacions que es van estendre contra el racisme fa cosa d’un any per gran part dels Estats Units: el moviment Black Lives Matter, i concretament una manifestació a Baton Rouge (Louisiana) on una noia va ser detinguda en apropar-se als policies, que no eren tan guapos, ni tenien tan bon rotllo com els de l’anunci.
En qualsevol cas, l’assumpte sembla que s’acaba aquí. Anunci retirat, i quasi sense voler, feina feta. La companyia es disculpa, però segurament no en sortirà mal parada, i la gent que amb tota raó va protestar, també ha aconseguit l’efecte desitjat.
L’anunci, però, és fluixet, fluixet. No té cap gràcia. Si s’analitza sense buscar-li aquella comparació, és encara més banal.
A l’altra banda de l’espectre em ve a la memòria una antiga fotografia d’una noia posant un clavell al canó d’un fusell, fotografies de soldats asseguts a terra amb les armes coronades amb clavells. Lloc: Lisboa, 25 d’abril del 1974. Els militars que en lloc de repartir llenya decideixen posar-se al costat del poble i acabar amb la dictadura.
Curiosament tot va començar amb un soldat que li va demanar foc per encendre una cigarreta a una noia que portava clavells; ella no en tenia i li va donar el clavell. El soldat el va posar al canó de l’escopeta, i també aquest gest es va estendre en pocs minuts. La Revolució dels Clavells. Somnis que passen poques vegades a la vida. Però passen. Convé tenir-ho en compte, a pesar de la viralitat i de la cola.