A Joan Berenguer

“Descobrir la riquesa que la nostra terra sap produir és un deure i és un plaer, quasi tan alt com provar-ne els plats i sentir la flaire de la terra a les papil·les.”

Començo aquesta carta de comiat amb paraules teves, Joan. Et vaig conèixer pels volts de mitjan dels vuitanta, de la mà del nostre company Anton Azurmendi, i vam començar a parlar de cuina i de la cuina d’Andorra, més ben dit, de les cuines de les cases d’Andorra, ja que en aquells moments poca cosa existia de cuina d’Andor­ra a les cartes i menús dels nostres restaurants. Ens vas fer veure que per revalorar la cuina d’un poble havíem d’unir esforços i remar tots en un mateix sentit, que era necessari obrir les cartes dels restaurants a productes i maneres de cuinar autòctons, l’autenticitat, la bona manera de fer, era el futur. De la necessitat de sortir de les cuines per donar-nos a conèixer et vas treure de la màniga la primera mostra gastronòmica d’aquest país, a Ordino, era l’any 1992 i amb la teva insistència i perseverança ens vas engrescar per fer-hi cap. El Celler d’en Toni, La Borda de l’Avi, l’Hotel Coma, La Guingueta, Can Manel, el Calones, i d’altres que no recordo, a tots ens vas treure de les nostres llars per cuinar enmig d’un carrer, la qual cosa, fins aquell moment, mai no havíem fet, i va ser un gran èxit en tots els sentits.

L’any següent i després de múltiples reunions quasi sempre amb el company Azurmendi, moltes al voltant d’una taula, amb bona menja i bon beure, van començar les Jornades de tardor de cuina andorrana. Joan, vas ser l’alma mater d’aquestes jornades, que ara anomenem Andorra a taula. Sense la teva passió per la difusió de la cuina, la teva insistència perquè tothom ho tingués tot preparat, cosa que et costava molts esforços, ja que anem molt atrafegats i t’havies de ficar a les cuines, entre cuiners, fogons i olles, per obtenir els menús que cuinaríem durant les jornades. Coordinar les maquetacions, els patrocinadors, la premsa (recordo les presentacions de les jornades a Barcelona, on un any no ens van deixar passar per la duana espa­nyola un civet de llebre que teníem cuinat per a cent persones... Cap problema, tots a la Boqueria a comprar conills de bosc i ràpidament a la cuina del hotel Barcelona Sants a guisar un estofat), vas ajudar a fer que la relació entre cuiners i restauradors fes un gir i de la competència molts de nosaltres vam passar a ser companys i amics. Recordo les presentacions als cellers Torres, on coneixies tots els crítics de gastronomia del país veí i ens presentaves un a un, fent lluir el millor de nos­altres i la nostra cuina, les tertúlies radiofòniques al programa Bon profit, de Ràdio Andor­ra, els articles a El Periòdic, la revista Menja’t Andorra o Amb molt de gust i tantes altres col·laboracions que feies, per fer gaudir i divulgar la nostra i tan teva gastronomia d’Andorra.

Trobaré a faltar els moments que hem passat al voltant d’una taula, gaudint de bones menges, de bon beure i converses quasi sempre lligades a la cuina. Trobaré a faltar els teus savis consells, les teves recomanacions. Prepara on estiguis una taula per poder xerrar de cuina, veuràs que no et faltaran oients. Et trobarem a faltar amic Joan.