Ioga amb cabretes

Una altra moda que ens arriba dels Estats Units és l’última especialitat del ioga a la carta: ioga amb cabres. Es veu que a Oregon la senyoreta Lainey Morse, a la seva granja, ofereix classes de ioga amb cabres, en una espectacular barreja de natura i animals que òbviament combinen molt bé. El més curiós del cas és que la noia no dona a l’abast i té una llista d’espera de 1.200 persones, almenys això és el que deia la notícia publicada fa uns dies a La Vanguardia. També explicava que la combinació cabra-ioga ja s’ha exportat a Amsterdam (em pregunto si no seria millor ioga amb tul·lians) i que també s’ha posat de moda la combinació de ioga i conills en alguns indrets del món.

Abans que continuï: tot el meu afecte a una disciplina, el ioga, que em mereix tots els respectes, així com al regne animal i a la naturalesa en general. Ara bé, si tenim en compte que la temporada d’hivern s’ha acabat, i que les pistes tanquen, és evident que a Andorra fa falta buscar alternatives perquè segueixi arribant gent de fora per a la temporada de primavera i estiu.

Ja sabem que l’excursionisme, les bicicletes de muntanya i els esports de muntanya cada dia atreuen més gent. També el ràfting, que en un futur, sembla, serà un altra realitat a Andorra.

Així que, per què no proposar el ioga amb vaquetes? Una disciplina que d’alguna manera recorda els festivals de vachetes pour les amateurs que a la dècada dels setanta es podien veure al país. Ioga amb vaquetes. Ho dic mig en broma, mig seriosament.

Disciplines com el ioga i la meditació són molt saludables, i no sembla que a Andorra aquesta disciplina estigui gaire treballada. De la mateixa manera que hi ha excursionistes que es dediquen a fer travesses de munta­nya i gaudeixen de les nits als refugis, és segur que un centre per practicar ioga i meditació en algun dels paratges naturals de les Valls tindria la seva clientela.

No caldria proposar el ioga amb vaques, perquè certament sona molt rar, però segur que pels recondits racons de les Valls els afortunats que haguessin escollit aquesta opció podrien gaudir de la natura en tota la seva àmplia extensió. Des del so dels rierons fins al vol de les àguiles, la presència dels cavalls de muntanya, i, com no, també de la proximitat de les vaques; sense oblidar-nos, això sí, d’alguns insectes emprenyadors, vespes pertorbadores i tàvecs inoportuns.