El valor de les escoles rurals

Una exposició amb el títol Les escoles rurals, dins el projecte d’Òmnium Cultural anomenat Lluites compartides, és la base per fer memòria de l’evolució viscuda i en gran part patida per les escoles dels pobles petits. En cinquanta anys cap aquí, el tancament de l’escola ha estat un degoteig que ha afectat de manera molt significada els pobles de les comarques de muntanya, pel fet d’haver-se produït un moviment de població, una emigració cap a les capitals de comarca i cap a les grans ciutats, amb el resultat visible i conegut de quedar molts poblets gairebé sense ningú, amb poques cases habitades i poca gent jove. Així va començar el tancament, per part de l’administració, de les escoles, que va ser un fet assumit amb resignació. La segona tanda de tancaments ja va fer reaccionar alguns pobles encara amb escola, que no entenien com ja recuperada la democràcia es podia tancar l’escola, l’estudi, i haver de traslladar en autocar els nens i les nenes per anar a escola a pobles més grans. Fou el cas d’Alinyà, amb una expressiva oposició dels pares el primer dia que va arribar l’autocaret per portar la canalla a Organyà; un bon exemple del que representa i significa tenir o no tenir escola al poble.

El cas d’Alinyà, que podeu veure relatat en l’exposició Les escoles rurals, que s’inaugura dilluns vinent a la biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell, ens porta el record de la reivindicació, aquí a Andorra, de les famílies amb alumnes a l’Escola andorrana quan encara només era de maternal –iniciada el curs 1982-1983– i volien la continuïtat cap a la primera ensenyança i des del Govern no acabaven de fer el pas. I què va passar? Doncs que, acabada l’etapa maternal, la majoria d’alumnes no es van matricular en cap altra escola del sistema educatiu espanyol ni francès i van manifestar que es quedaven a maternal fins que poguessin optar a una escola nacional i laica. Per sort, el Govern va estar a l’altura i el curs 1991-1992, amb el patró de l’escola activa des dels inicis i mètodes com el Montessori, avui en dia l’Escola andorrana, pública i gratuïta, cobreix totes les etapes educatives i respon a criteris de desenvolupament personal dels alumnes.

El valor de les escoles rurals és de viva actualitat. Si el tancament de tantes escoles i el manteniment d’altres va ser una lluita compartida, en el present hi ha una positiva tendència a possibilitar l’educació en els pobles, i amb metodologies i procediments educatius emmarcats en el concepte d’escola activa, com dèiem en referir-nos a l’Escola andorrana. Sense anar més lluny, l’escola pública Rosa Campà, de Montferrer –que porta el nom de qui va ser un referent a l’Alt Urgell i la Cerdanya en la lluita per la dignificació i visualització del valor de les escoles rurals–, va ser el lloc de presentació, a principi d’abril, de l’exposició que ara arriba a la Seu. En aquesta i altres escoles d’arreu hi són presents ressorts educatius que incorporen maneres de fer i d’expressar d’acord amb uns objectius vius, no pas encarcarats, de millor creixement i comunicació dels educadors amb l’alumnat. I deu donar bon resultat, atesa la satisfacció manifestada pels pares i per les mares, en el cas de l’escola de Montferrer i també en les altres.