Roses

Surto al carrer, camí de les Rambles, per anar a la ràdio. És Sant Jordi. Aquest any cau en diumenge, i a prop de casa, a aquesta hora, a les onze del matí, sovintegen les parades de roses. Potser no tantes com l’any passat, però n’hi ha moltes.

“Vol una rosa, senyor? Miri que maca; li deixo per sis euros”, em diu una noia. “Gràcies, ja les he comprat.”

Fa una estona he anat a buscar les de la família, que esperen l’hora de dinar... així que ja tinc la feina feta.

Ara camino tranquil·lament cap al centre de la ciutat i vaig veient noves parades; conforme baixo cap al sud les parades es multipliquen.

En general, molts llibres i moltíssimes roses, en una de les festes més boniques del món, però que comença a ser una mica massa comercial (no sé si aquesta és al paraula adequada), sobretot per les roses que apareixen per tot arreu. Milers de llibres i milions de roses.

Sempre m’he preguntat d’on surten tantes roses, on les cultiven. I mentre li dono voltes cada cop apareixen més roses.

Parades de roses de les mateixes llibreries, parades d’associacions benèfiques, parades d’ONG, parades d’estudiants, de nens i d’universitaris, parades del veí que ha decidit comprar-ne un centenar i vendre-les al millor preu. Parades de supermercats, de forns i d’associacions de veïns. Parades de partits polítics i de clubs esportius. Totes les parades que vulguis: roses i més roses.

Roses vermelles, roses roses i blanques, i blaves i liles! (Déu meu!) Roses fins a l’infinit.

Si volen que els digui la veritat, no ho trobo gaire just. Què en pensa el gremi de floristes i floristeries? No és competència deslleial el que els estan fent? S’imaginen què passaria si per Sant Jordi tothom s’animés a vendre llibres?

En canvi, ningú pensa en les floristeries, no hi ha cap filtre que obligui els venedors a passar per elles, i el que seria un excel·lent dia de vendes del qual quasi podrien viure la resta de l’any es converteix en un bon dia de vendes. Poca cosa més.

En sortir de la feina passejo una estona per les Rambles. Sant Jordi, una festa preciosa i popular. Això sí, una mica agorafòbica. Intento atansar-me a una parada de llibres i resulta quasi impossible. Sí, la festa és molt maca i emociona veure tot un poble al carrer, no ho negaré, però per comprar un llibre millor qualsevol altre dia, amb tranquil·litat, encara que el paguis un pèl més car.

Després, agafo el metro i torno a la part alta de la ciutat.

Les roses valen 15, 10, 5 o 4 euros al matí, segons la mida i la manera com estan preparades. Conforme avança el dia van baixant de preu.

Prop de casa, la noia que fa unes hores em volia vendre una rosa per sis euros me n’ofereix dues pel mateix preu. Li somric. “Ja les tinc. Gràcies.” El seu cabàs és ple i ella no perd l’esperança.