Entre els Caboet i Andorra

De lluny, de moltes centúries enrere, des del segle XII, entre la nissaga dels Caboet, senyors de la vall de Cabó, i Andorra, hi ha una relació històrica i amical. Ens és motiu de parlar-ne avui, la publicació del llibre Dites, refranys i paraules de la vall de Cabó, escrit pel Josep Obiols Potensà, fill de cal Josep del Vilar, el poblet que trobem a mig de camí de Cabó, al bell mig de la vall. I ho fem amb goig, amb aquella vivor de llum que ens amara quan, des d’Organyà, agafem la carretereta cap a Cabó i l’anem trobant davant nostre, cap a ponent. La llum de la vall de Cabó, la claror, la nitidesa del seu aire, és el record que més en servem quan en som lluny. I ens atrau aquesta ampla i lluminosa vall, només de poder entrellucar-la quan, per exemple, passant amb el cotxe, travessem pel pont de la carretera el riu del Pujal, també dit riu de Cabó. La mirada fugissera abasta i vola fins al fons, fins a l’anomenat Cap de la Vall, on la tanca, allà lluny, el Cap de Boumort. La neu a Boumort, vista des del pont del riu del Pujal, és la fita cercada pels nostres ulls, sabedors del toc de vivor de la seva llum.

El llibre del Josep Obiols també és un llibre ple d’estima pel valor que tenen el parlar i les expressions per a la vida dels pobles. Ho diu en la presentació: “He decidit deixar constància d’aquestes paraules perquè moltes d’elles corren el perill de quedar per sempre en l’oblit quan faltem les poques persones que encara vivim a la vall de Cabó.” I en fa record i bagatge: “Dedico aquesta humil recordança als nostres avantpassats que ens van ensenyar i transmetre aquesta manera de parlar i aquestes paraules, i també la dedico al jovent perquè les continuïn usant i donant-los vida”. En el contingut, endreçat per Ramon Sistac, filòleg especialitzat en dialectologia de la Universitat de Lleida, hi trobareu una primera part de paraules, un vocabulari amb singularitats precioses. La segona part són dites i refranys, sempre de bon llegir i rumiar, ja que com diu el Josep Obiols: “són una advertència i una lliçó útil per a la vida”. Ha aplegat dites i refranys sobre els sants, les estacions, les festes anyals, els fenòmens atmosfèrics, les bèsties, les plantes remeieres i altres del món i la vida en general.

Al començament hem saludat la centenària relació dels Caboet amb Andorra. El bisbat d’Urgell, al segle XI, els infeudà les Valls d’Andorra, en ser els Caboet senyors, a banda de la vall de Cabó, de les valls de Sant Joan (Sant Joan Fumat, Ars, Asnurri, Civís, Os, Argolell, Arduix, Farrera dels Llops) frontereres amb les andorranes. El bisbe sabia prou que el zel dels Caboet per les terres de bona pastura i extensos boscos, els farien vetllar per Andorra com si fossin seves. Els comtes d’Urgell i més endavant, els vescomtes de Castellbò, es delejaren per Andorra. Però la història té els capgirells que la fan gronxar al seu aire. Els Castellbò, que quedaven al bell mig entre Cabó i Andorra, van ser llestos com una guineu i van poder posar un primer peu a Andorra en maridar l’hereu amb la pubilla dels Caboet. Arnau i Arnaldeta van tenir Ermessenda, que maridà amb Roger Bernat de Foix, jun- yint a banda i banda i amb les valls andorranes al mig, els casals dels Caboet-Castellbò-Foix. D’a­questa unió, gens agradosa al bisbat d’Urgell, que reivindicava Andorra, en sorgirien els Pariatges, que van ser la base jurídica per l’esdevenidor històric andorrà. L’Esteve Albert ens ho va recrear amb la seva obra Arnaldeta de Caboet, escenificada a Cabó per la gent del poble durant anys. També escrigué l’Albert el llibre, De Caboet a París passant per les Valls d’Andorra, que fou premi Meritxell en la Nit Literària andorrana de 1984.

Encara amb la mirada posada a Cabó, fem sentit record del pare Cebrià Baraut i Obiols, que nasqué a cal Rocà del Vilar, el dia 21 de maig del 1917. Cent anys, doncs, a celebrar ben aviat en homenatge al gran estudiós de la història medieval del bisbat d’Urgell i de les valls d’Andorra, on tants anys hi sojornà quan pujava des de l’Abadia de Montserrat. El pare Cebrià va trobar a Andorra l’ambient idoni per treballar en els seus estudis i les seves publicacions, base sobre la qual les noves generacions poden enfilar llurs pròpies investigacions.