Farà obrir els ulls el Raonador a DA davant la seva 'ceguesa'?

Diu la dita popular que no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. És clar que es tracta d’una frase feta que no parla en realitat de la incapacitat de veure-hi, sinó de la intenció de fer creure que no es veu una situació. I això és justament el que fa el Govern de DA davant els efectes de les seves decisions afectant les polítiques socials; entestar-se un cop rere l’altre a negar l’evidència: les seves polítiques socials, lluny de situar-se, com volen presumir, entre les més avançades de l’entorn, són obertament de dretes i estan provocant que s’incrementin de forma important els problemes de les persones més vulnerables.

Des del Partit Socialdemòcrata fa temps que denunciem aquesta situació. Ho hem fet mitjançant preguntes, siguin escrites o orals, al Consell General; oposant-nos a les lleis que, justament, ataquen drets socials, com ara les retallades en pensions de jubilació o d’invalidesa, l’enduriment dels criteris d’accés a les pensions de solidaritat –qui les percep, cal recordar-ho, són persones que no tenen suficient per viure– o les dificultats dels malalts de llarga durada. Ja vam posar en evidència les conseqüències de totes aquestes polítiques en el debat monogràfic celebrat al Consell General. Des de DA sempre ho han volgut negar i ens han acusat, fins i tot, de voler manipular col·lectius i associacions. Aquesta setmana, però, s’han trobat que una altra persona els llançava la veritat a la cara. I no una de qualsevol, sinó el Raonador del Ciutadà, una institució de la qual no es pot dubtar, en cap cas, de la independència i imparcialitat.

El senyor Josep Rodríguez va comparèixer davant la comissió d’Interior del Consell General, com marca la llei que regula el funcionament d’aquest organisme –la tasca del qual cal posar en valor i elogiar–, per presentar l’informe de la seva activitat al llarg del 2017. I les conclusions que se’n poden extreure són, purament i simplement, demolidores. El Raonador va venir a confirmar que totes les crítiques i denúncies que hem fet els dar­rers mesos i a les quals DA vol treure importància no són més que la realitat que es viu al nostre país.

La gran majoria de pensions, siguin d’invalidesa, viduïtat o de jubilació, estan molt per sota del nivell necessari per garantir una mínima qualitat de vida. A més, són moltes les persones que volen accedir a ajuts socials, com ara els d’habitatge de lloguer, que troben moltes dificultats i traves per fer-ho. Un altre punt en què el Raonador va voler fer especial relleu va ser el funcionament de la CASS i, en especial, la situació dels malalts de llarga durada i de les altes administratives per protocol.

Les dades, tant de la compareixença del Raonador com del mateix informe (que els convido a llegir acuradament), són clares. La preocupació i les queixes per aquestes situacions estan entre les més destacades del document i el que més inquieta és que són aquests àmbits socials els que han experimentat un increment més fort de les reclamacions davant la institució.

Per als socialdemòcrates és totalment inadmissible que en un país que rep milions i milions de turistes, que inverteix en xarxa viària anualment quantitats molt importants i que projecta edificis emblemàtics de cost molt elevat, es permeti per part de DA amb tanta alegria que persones grans, vídues i altres col·lectius “no puguin menjar cada dia”.

Ara cal preguntar-se si, després d’escoltar aquestes dades per boca d’algú que no és pas un adversari polític, el Govern de DA i el grup parlamentari que li dona suport reflexionaran i acceptaran per fi treure’s la bena dels ulls. Reconeixeran per fi la difícil situació que viuen un nombre important de persones a qui, intentant negant-la, han girat l’esquena o continuaran fent-se els cecs? Sincerament, no tinc gens clar quina serà la resposta a aquesta qüestió, però vist el tarannà mostrat en els darrers sis anys, no confiaria gaire que vegin que cal rectificar i canviar radicalment la seva política social. Més aviat, em temo, passarà tot el contrari i haurem de tornar a escoltar el ministre Xavier Espot defensant que les seves accions socials són “avançades” i “a l’avantguarda” de l’entorn europeu.

Mentre així sigui; mentre el Govern en lloc de buscar solucions esmerci tots els esforços a negar l’evidència i a generar confusió, quedarà clar que l’única sortida per poder donar solucions a aquestes situacions i tenir un Govern que no sigui invident i insensible davant de les dificultats que passen els ciutadans, ineludiblement, és un canvi polític. En definitiva, la sortida de DA de l’edifici administratiu.