Carta oberta al M. I. Sr. Èric Jover

Després de llegir els titulars de premsa d’aquesta última setmana on s’anuncia que el M. I. Govern ha aprovat la proposta de modificació del decret de creació i regulació dels diplomes oficials de llengua catalana, em veig forçada a posar-lo al corrent de la situació en què deixa una gran part dels alumnes de batxillerat (això sense comptar els de les promocions anteriors). Desatenent així la demanda que se li va fer al ministeri que vostè encapçala, a través dels representants de pares en el consell de les escoles. Demanda que es va fer des de l’Apaea (Associació de Pares de l’Escola Andorrana) i concretament pels representants de pares de batxillerat i en la qual es demanava que es modifiqués el decret esmentat, de tal manera que un alumne en acabar el batxillerat obtingués de manera directa l’equivalència a un títol B2 en català i a la qual per tota resposta hem obtingut el silenci del seu ministeri.

Com a pares vam escollir en el seu moment escolaritzar els nostres fills al sistema educatiu andorrà per la raó que fos. Però el que no entenem de cap de les maneres és com uns nens escolaritzats des dels tres anys en un sistema educatiu on la principal llengua vehicular és el català, en arribar als 18 anys i aprovar el batxillerat es consideri, per part del ministeri d’Educació, que no tenen un nivell B2 en català. Uns nens als quals a l’assignatura de català se’ls demana a batxillerat fer comentaris de text, els quals estudien literatura catalana, tenen examen de la POB oral i escrit, es considera que no tenen un nivell B2?, no hi veu vostè una contradicció majúscula?, potser caldria, aleshores, canviar el programa de l’àrea de català al batxillerat i fer ortografia, gramàtica i frases fetes, no creu? Li recordo que el nivell B2 és un nivell de llengua mitjà, i que a hores d’ara, a més a més, només està reconegut a Andorra! Tan poca confiança es té en el nivell dels alumnes que surten del batxillerat del seu propi país? Ningú­­ li parla d’un nivell C1 o C2.

És igualment totalment contradictori que es vengui, de cara a la població, que els alumnes del batxillerat andorrà surten preparats per poder seguir estudis universitaris a França o Espanya, donant per entès que tenen el nivell suficient en aquestes llengües que, tot i ser també vehiculars, el seu volum horari és molt inferior al català, i d’un altre costat no reconèixer que tenen un nivell mitjà en la pròpia llengua del país. No es té confiança en el nivell de llengua catalana dels alumnes que surten del batxillerat, i volem pretendre que sí que el tenen en les altres llengües?, no té sentit. A part que no s’ho creu ningú. És com si un alumne que hagi aprovat el batxillerat del sistema educatiu francès o espanyol se li demana passar un examen de nivell mitjà de la seva llengua. Una persona preparada per anar a la universitat té el nivell mitjà en la seva llengua, d’ofici!

Podria continuar enumerant contradiccions, com per exemple que si cal es certifica un nivell B2 o fins i tot C1 als alumnes que ho necessitin per seguir els seus estudis a França o Espanya i no es fa amb el nivell B2 de català. Per favor. O també que amb el sistema actual de batxillerat que no ha modificat el seu decret, un alumne amb un 7 en català tindrà un nivell C1 en llengua catalana i un altre amb un 6,99 no tindrà cap certificació de nivell de llengua.

Entenc que al Servei de Política Lingüística hi deu tenir molta gent i probablement no sempre és fàcil justificar la feina que fan, però per favor, no facin passar exàmens a uns alumnes que han de tenir el nivell B2 de català d’ofici en acabar i aprovar el batxillerat del seu propi país. Entenc també la dificultat i la valentia que comporta prendre una mesura com aquesta, ja que òbviament ha de ser retroactiva i tots els alumnes que han tingut el batxillerat andorrà, si es presenten a un edicte on es demana el nivell B2 se’ls ha de convalidar automàticament, igual que es convalida el nivell B en castellà als que han estudiat en universitats espanyoles i el nivell B en francès als que han estudiat a universitats franceses.

No em val la modificació que han fet al decret i que només afectarà les generacions futures tot i reconèixer que calia buscar una solució per als nens que no faran batxillerat i que es quedaran amb el graduat escolar.

Li demano, doncs, que valori el que he exposat en aquesta carta amb honestedat intel·lectual, amb valentia i sobretot amb justícia. I se solucioni aquesta situació que no té ni cap ni peus.