Arrels extremenyes a Andorra

Després de molts anys participant en la vida social i econòmica del nostre país, la comunitat d’Extremadura s’ha constituït aquests dies com a associació. Es podria considerar un esdeveniment o un fet associatiu més, però per a tots aquells que com jo vam deixar la nostra terra per venir a Andorra és un símbol per mantenir vives les nostres arrels, cultura i identitat.

Tots hem de sentir-nos orgullosos dels nostres orígens, siguem d’on siguem i anem on anem. La diversitat és sens dubte un actiu valuós de la societat andorrana, formada en part per una població de procedències molt diverses però, això sí, amb un nexe comú: l’estima envers el país i el fort sentiment de pertinença al Principat.

Soc andorrana d’arrels extremenyes i me’n sento orgullosa. Tant d’Andorra com d’Extremadura. Mantenir la diversitat i la pluralitat de cultures és positiu i ens fa progressar sempre que no es perdi el respecte i la memòria de tot allò que ens hem endut de la terra on hem nascut o tot allò que hi hem deixat. Naturalment, sense perdre de vista l’agraïment del que hem rebut al país d’acollida.

Extremadura és una regió sovint desconeguda. Una terra que comparteix certes similituds amb Andorra. Igual que el Principat, aquelles contrades amaguen una gran riquesa cultural, paisatgística i gastronòmica. Des dels paratges de gran bellesa natural de Las Hurdes fins a l’impressionant i extens llegat romà de Mèrida o Càceres, entre tants altres.

Igual que Andorra, Extremadura és terra fronterera. Al llarg del segle XX passos duaners com el d’El Marco, en la que es coneix com la ratlla amb Portugal, han estat punt de trobada de negociants i turistes. Zones amb una elevada activitat comercial que han fet d’aquells paratges, igual que Andorra, una terra d’oportunitats que massa sovint es desconeix o s’etiqueta amb tòpics que no li fan justícia.

La gastronomia és un altre dels actius importants de la meva terra. Extremadura compta amb diverses denominacions d’origen tals com Ribera del Guadiana en vins; Dehesa d’Extremadura en pernils; Torta del Casar, formatges d’Ibores i de La Serena en formatges; Gata-Hurdes o Monterrubio en olis, i altres productes excel·lents com el pimentón de La Vera, la carn de vedella i de xai de la regió, la mel Villuercas-Ibores o les cireres del Valle del Jerte. Uns quants exemples d’una àrea geogràfica que ha mantingut el seu caràcter agrícola i que ha sabut preservar la seva identitat i valors tradicionals. De la mateixa manera que ho ha sabut fer Andor­ra, segurament per això em trobo tan a gust en aquest país. I és que, tot i la distància, de ben segur Andorra i Extremadura tenen més punts en comú del que ens podem imaginar.

Em sento agraïda de ser andor­rana i em sento orgullosa del meu origen extremeny. Celebro aquesta iniciativa associativa i desitjo molta sort a l’Associació Casa d’Extremadura per mantenir viva la cultura, les tradicions i la gastronomia extremenyes i fer-ne partícips tots els ciutadans del nostre país.