Joves compromesos amb la pau

Una coneguda maledicció xinesa desitja als enemics: “tant de bo et toqui viure temps interessants”. I no hi ha dubte que vivim temps interessants. Foscos, fins i tot. Només cal fer una ràpida ullada als mitjans de comunicació per veure que una gran part de notícies tenen a veure amb l’augment de l’odi, la violència i els conflictes. També assistim a l’augment d’opcions polítiques populistes i nacionalistes que pretenen endarrerir les busques del rellotge a temps pretèrits.

Enmig d’aquest panorama, pot ser fins i tot saludable recalcar que no tot són males notícies. En aquest sentit, val la pena parlar d’una iniciativa que ha reunit joves provinents de zones en guer­ra per treballar junts per la pau. Fa un mes vaig tenir l’oportunitat de coordinar el Camp de Joves per la Pau del Consell d’Europa (www.coe.int/en/web/youth-peace-dialogue), una iniciativa que va reunir a Estrasburg joves d’Ucraïna i el Donbass, el Caucas, els Balcans i Xipre. Durant nou dies aquests joves van poder compartir les seves pròpies vivències durant les guerres que han assolat les seves comunitats i dialogar amb l’altre bàndol. Així mateix, van rebre formació en transformació de conflictes i gestió de projectes locals. Aquesta experiència s’emmarca en els esforços del Consell d’Europa per promoure mesures de construcció de la confiança en àrees conflictives del continent.

Va ser una experiència molt dura, tant per als participants com per als formadors. Però una vegada més va quedar palès el poder de transformació que té el diàleg: en pocs dies, 60 joves que no es miraven a la cara i en ocasions es negaven a dirigir-se la paraula van acabar jugant a futbol, compartint el menjar i el temps lliure o treballant junts per planificar accions de promoció de la pau a les seves comunitats.

Es pot argumentar que és només una petita gota en un oceà d’incomprensió i violència, però cal veure-ho des del punt de vista dels recursos que s’hi dediquen. Si els governs europeus invertissin el mateix a construir la pau que a fer la guerra podríem bastir una Europa on la pau no seria cap utopia, sinó una opció ben real.

Per al Consell d’Europa, Camp de Joves per la Pau té un cost aproximat de 100.000 euros. Pot semblar una xifra important, però minúscula si es compara amb el destí que els països donen al pressupost militar. A tall d’exemple, un míssil de creuer Tomahawk costa uns 1,3 milions d’euros, una hora de vol d’un caça militar pot costar fins a 45.000 euros, etcètera. Només la bomba que fa uns mesos va llençar els Estats Units a l’Afganistan (amb escassos guanys estratègics a mitjà termini segons experts en estratègia antiterrorista) tenia un cost superior als 130.000 euros. Tot això sense comptar les despeses humanes i socials lligades a l’ús d’aquest material. Us imagineu quantes trobades per promoure el diàleg es podrien organitzar amb aquests pressupostos?

I a Andorra? El nostre país no és gaire diferent. Evidentment que no patim cap conflicte armat, però les guerres a Andorra són una constant. Només cal fer una ullada als diaris per veure com els conflictes se succeeixen sense que s’albirin altres opcions que portar l’afer a Batllia. Malauradament, aquest tipus de solucions no fan més que allargar els conflictes en el temps, crear un guanyador i un perdedor i generar malestar en els seus protagonistes. Els efectes els veiem en el dia a dia i podem observar en molts àmbits de la nostra societat una creixent crispació i malestar.

Una alternativa seria promoure un ús més extens del diàleg i les eines de gestió alternativa de conflictes, com ara la mediació o l’arbitratge. Esperem que l’anunciada llei de mediació pugui esdevenir un primer pas en la gestió de conflictes i diferències a través del diàleg.