L'Ariana Grande va rectificar a temps

L’atemptat criminal de l’estadi Manchester Arena (Gran Breta­nya) del 22 de maig que va causar 22 morts i uns 60 ferits va posar al descobert que Ariana Grande, l’estrella del pop nord-americana, marxés a casa seva, a Boca Raton (Florida), desentenent-se de la tragèdia que es vivia a la ciutat on havia actuat. En una paraula: no va estar a l’altura de les circumstàncies del moment. Quinze dies després, però, va rectificar i va tornar per actuar a l’Old Trafford en un festival anomenat One Love. La gent va respondre omplint el local de gom a gom. Els beneficis són per a les víctimes i familiars de les víctimes.

S’havia d’haver quedat en senyal de solidaritat i, per exemple, anar a visitar els ferits i els familiars dels morts. Probablement va ser mal assessorada pels seus guardaespatlles, que davant del caos van decidir que se n’anés ben lluny. Darrere seu deixava una ciutat trasbalsada per aquest terrorisme indiscriminat de l’Estat Islàmic –que va reivindicar la massacre–, que no s’atura per sembrar el terror encara que les víctimes siguin adolescents o fins i tot nens i nenes que assistien il·lusionats al recital musical de la seva estrella, l’Ariana Grande. Bo i que les informacions diuen que Joan Grande, la seva mare, que estava asseguda a primera fila, en adonar-se de la tragèdia va refugiar un grup de fans al camerino de la seva filla. Aquesta mentre marxava a tota velocitat enviava un missatge a les xarxes assegurant que se sentia molt afectada pels fets. Els 106 milions de seguidors d’Ariana Grande a Instagram i els 46 de Twitter es van quedar desconcertats. Sort que, com hem dit, va saber rectificar i tornar.

La popular estrella del pop nord-americana és una noia molt jove, de 23 anys, i això pot explicar la seva reacció precipitada, en calent. De totes maneres, crec que es va equivocar ja fos ella personalment o el seu staff més immediat. Davant d’una desgràcia com aquesta, el que cal no és fugir, sinó quedar-se, col·laborar i donar consol als afectats o familiars més directes. Ja entenc que els responsables de seguretat s’ocupin de l’estrella gràcies a la qual es guanyen el sou. Van actuar egoistament i no van calibrar l’impacte, la mala imatge que donava fugint com un conill espantat a casa seva, 7.000 quilòmetres lluny. Que aprenguin d’aquell sensesostre que de pidolar uns diners dels assistents a l’estadi Manchester Arena es va desviure ajudant una nena ferida. La seva acció solidària ha fet la volta al món. Aquest sí que es mereix tenir més seguidors que l’Ariana Grande. Milions. Amb la seva actitud anònima i solidària sí que va estar a l’altura del moment. D’ell no se’n sap ni el nom. Tant li fa. Als que hi eren o els que ens hem assabentat posteriorment valorem, i molt, la seva actitud. Probablement torna a estar pidolant al mateix lloc mentre l’estrella pop refà la seva agenda.

He llegit que l’autor material de l’atemptat, un jove d’origen sirià que es deia Salman Abedi, s’havia radicalitzat i que fins i tot se’l veia resant a crits pel carrer. Es va creure el missatge radical, assassí, segons el qual els no creients de l’Alcorà som infidels i cal eliminar-nos. I es va fer esclatar l’explosiu que portava al damunt a la sortida de l’espectacle. Ell és mort i també 22 persones més innocents, i ha contribuït a fer el món una mica més insegur. Això donarà peu als extremistes i islamofòbics que es voldran aprofitar-se del mal estar general.

Crec que la comunitat islamista moderada –sigui al país que sigui– és la que té la clau per parar aquesta bogeria. Per raons d’ètnia, de religió, de llengua, de proximitat. És la que pot saber més i millor com es respira, qui mostra símptomes de radicalització, i donar informació a la societat, a la policia, per mirar d’evitar –com ha passat en alguns casos– una tragèdia. Els fanàtics i assassins de l’Estat Islàmic volen sembrar la por, que ens sentim amenaçats de forma indiscriminada. Que ningú se senti segur en un estadi, al carrer, al passeig marítim, al metro o en un supermercat. En tenen prou d’escalfar el cap d’alguns joves radicals –com Salman Abedi– ja sigui a través d’internet, dels sermons a les mesquites o personalment, i que algun d’aquests il·luminats s’immoli en nom d’una interpretació de l’islam radical, sectària, assassina.

Fan bé els governs de restablir el clima de normalitat i alhora extremar les mesures per avortar o evitar altres atemptats. On serà el proper?

No vull pas alimentar el derrotisme. Crec que hem de seguir fent vida normal i deixar que la policia faci la seva feina.