Del Pirineu i la seva història

Començo a escriure aquest article a dues hores de la inauguració del III Congrés Internacional d’Història del Pirineu, acte a celebrar a l’església del Seminari de la Seu d’Urgell a mitja tarda de divendres. Les ponències i les comunicacions seran exposades durant tota la jornada d’avui dissabte i demà diumenge al matí al Centre de Congressos del comú d’Andorra la Vella. L’assistència és reservada a qui hagi fet la inscripció i el pagament de la cor­responent matrícula. Aquest III Congrés Internacional d’Història del Pirineu segueix als que ja fa molts anys es van celebrar, el primer a Cervera (Segarra), l’any 1988, i el segon a Girona deu anys després, el 1998. Han passat doncs gairebé vint anys abans de la represa i molt ens satisfà escoltar de l’organització la voluntat de fixar-lo en el calendari sense que passi tant temps entre una edició i l’altra. En són els organitzadors, sota el paraigua de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia), el centre UNED de la Seu d’Urgell, l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. En la confecció del congrés, hi té força a veure l’historiador Dr. Carles Gascon, de la Seu d’Urgell, el qual va cursar la llicenciatura d’Història i el doctorat per la UNED.

M’hauria agradat fer-vos una ressenya de la conferència inaugural que impartirà la Dra. María Jesús Peréx Agorreta, degana de la facultat de Geografia i Història de la UNED: Los confines del Pirineo: una mirada romana, atesa l’atracció que produeix en nosaltres allò que va tenir lloc en aquestes valls pirinenques en època antiga. Perquè encara que a primer cop d’ull ens pugui semblar que els romans poques coses hi van manegar al Pirineu, les troballes, les investigacions sobre el terreny i els estudis cada vegada amb una manera de fer més interconnectats entre diferents disciplines, indiquen presència i activitat en època romana arreu de la serralada. Però al llarg dels dos mil anys que ens separen dels, per posar un exemple, pernils de Cerdanya, com bé ho va deixar escrit Estrabó: “a la part central comprèn trossos bellament habitables: n’ocupen els ceretans la major part, tribu ibèrica, entre els quals es produeixen pernils excel·lents”, o també Marcial, amb més càrrega emocional i de lloança: “Cerretana mihi fiat vel missa licebit / de Menapis; lauti de petasone roren (“que em serveixin el pernil del país dels ceretans i que els desganats devorin la cuixa desossada del país del Menapis [Irlanda]”). És a dir, que a Marcial, a Roma, li agradava més el gustós pernil salat de Cerdanya que el pernil bullit que es feia a Irlanda. Aquí la importància dels aires secs i sans cerdans, més la sal que pujaven de Cardona per l’antiquíssim camí de la sal que encara podem resseguir avui en dia, tot vorejant a mitja alçada la serra de Cadí, ens fa veure com el Pirineu té molta història, amagada com més vella és en els replecs dels seus paisatges i a mesura que ens acostem a l’actualitat, en les pedres de tants edificis medievals que en forma d’ermites, de ponts, de camins, de castells, de torres, de cases fortes i de catedral, la de la Seu d’Urgell, per excel·lència.

De tots aquests segles en què la mà humana ha obrat el dia a dia del Pirineu, en sentirem coses durant el Congrés d’Història. També d’allò que es refereix a les valls andorranes, com El despoblat de la Roureda de la Margineda, per Walter Alegría, Òscar Augé, Abel Fortó, José Miguel Gallego, Pablo Martínez i Àlex Vidal. O L’habitatge a les Valls d’Andorra en l’alta edat moderna, per David Mas Canalís. O El jaciment neolític de la Feixa del Moro, de Juverri, per Gerard Remolins, Juan F. Gibaja, Maria Fontanals, Patricia Martin, Alba Masclans, Niccolo Mazzuco, Millán Mozota, Francisco Javier Santos, Xavier Terradas, Xavier Oms, Mònica Oliva, Maria Eulàlia Subirà i Xavier Llovera. O El jaciment de la Roureda de la Margineda i la força de Sant Vicenç, per Susanna Vela i Albert Villaró. O la Modelització de les necessitats energètiques d’una família pirinenca a la segona meitat del segle XIX, per Oriol Travesset, Marc Galabert, Marc Pons i Alan Ward. O les Relacions socials i econòmiques de la família Martí de les Bons als segles XIV-XV, per Sara Ubach Balagué. De tots ells i de la resta de ponents, en un nombre superior a la seixantena, n’aprendrem aquest cap de setmana, i fem vots perquè el IV Congrés Internacional d’Història del Pirineu sigui els pròxims anys una realitat. Per molts anys.