La fi d'un somni

El somni de qualsevol domini esquiable per a qui practica aquest esport és poder anar al major nombre de valls possible. L’aposta ideal per Andorra sempre hauria estat una sola marca, de manera que el visitant pogués esquiar a qualsevol lloc del país pagant un únic preu.

En l’actualitat i amb la digitalització dels forfets és molt fàcil saber el percentatge que li pertoca a cada estació, i segur que el somni no era impossible. Però tenim Vallnord i Grandvalira, i Grandvalira, si no hi ha un canvi d’última hora, deixarà de ser una realitat d’aquí a un parell d’anys.

A títol personal, m’hauria encantat veure algun dia aquest sol domini esquiable. M’hauria agradat que les persones que visiten Andorra a l’hivern, comprant un sol forfet haguessin pogut recórrer totes les estacions i conèixer íntegrament el domini esquiable del país. Però, pel que sembla, el somni s’allunya definitivament.

No entraré aquí a valorar les raons de la ruptura, ja que no és la meva intenció cercar culpables al final d’aquesta història, sinó sols deixar de manifest un sentiment respecte a una de les fonts de riquesa –i que duri la neu– del país. Si l’esquí falla, el país s’enfonsa.

Una ruptura d’aquest tipus, la de Grandvalira, a l’hora de la veritat, no afectarà les dues companyies involucrades, imagino que cadascuna seguirà ingressant el que li pertoca, sinó sobretot la imatge del país, i aquells esquiadors que de sobte es trobaran que no poden anar tan lluny com anaven i, esperem, és broma, que en la seva jornada d’esquí no es quedin penjats en terra de ningú, a la Concòrdia de la discòrdia.

Havia d’actuar el Govern amb una mica més de visió general respecte a les parts implicades en l’assumpte de la pista de l’Avet i la transformació de Soldeu? Es pot amagar un projecte d’aquesta importància? No mereix també Pas de la Casa un cop de mà?

Hi ha moltes preguntes per respondre. En un país en el qual la majoria de la terra és comunal sembla estrany que es produeixin aquest tipus de conflictes, però és evident que tal com succeeix en el nostre sistema l’explotació comercial és un tema preferent. Andorra es quedarà sense el domini únic. De fet, ni tan sols sé si aquesta opció va estar algun dia sobre la taula.

En qualsevol cas, segur que no hi ha una sola persona, ni dues, ni una sola societat que sigui la dolenta de la pel·lícula. Podríem dir que en aquest cas ha faltat sensibilitat, hi ha hagut massa silencis, i que el resultat és una pel·lícula mediocre que tampoc tindrà un final feliç. Una llàstima! L’any que ve el forfet de Granvalira s’enfilarà a 49 euros. Serà, si tot va segons el previst, el penúltim per gaudir dels seus 200 quilòmetres i més de 130 pistes compartides.