La reforma en marxa

Salut, Educació i Acció Social són els eixos que defineixen l’Estat del Benestar que la crisi de la darrera dècada va posar en qüestió, no pel seu sentit de legitimitat i de justícia, sinó per quina és la fórmula amb la qual se’n pot assegurar el finançament. Han estat temps complicats i molt difícils que han requerit prendre decisions poc populars, però imprescindibles per poder superar el temporal. No totes hauran estat encertades, però el que no se li pot permetre a cap Govern és que no assumeixi la seva responsabilitat, especialment quan les coses no venen de cara, i s’instal·li en el discurs de la lamentació.

Aquest no serà un article per justificar la política de racionalització de recursos –altrament dita retallada als diccionaris progressistes– ans el contrari: es tracta de ser conscients de tot allò bo i dolent que ens aporta l’experiència viscuda i que aquesta ens serveixi per al futur. Els objectius d’excel·lència de la nostra política educativa, d’inclusió i d’igualtat, en la nostra política social, i de qualitat i eficiència de la nostra política sanitària, han anat prenent forma els darrers anys fins a consolidar uns estàndards de qualitat reconeguts i admirats pel nostre entorn.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. El model de salut d’avui és el fruit de l’esforç de tots aquells que hem tingut responsabilitats legislatives i que, d’acord amb la ideologia i models de gestió respectius, hem treballat en una línia o l’altra, sempre pensant en el benefici de la col·lectivitat. Un esforç compartit en el qual hi han tingut moltíssim a fer i a dir els professionals: ells han sabut cobrir amb vocació i generositat les disfuncions que han anat sorgint per tal que l’usuari tingués el servei i la resposta que necessitava, en cada moment. Quan parlem de salut, poc valen les excuses, i hem de ser capaços de garantir l’atenció que el ciutadà ens demana en el moment que la necessita. Però tot això no es pot fer perquè sí ni de qualsevol manera: tot requereix un protocol, una sistematització i una lògica que, en un context social com el que avui té el país, es fa imprescindible.

La reforma del sistema de salut no pot esperar, no perquè ens trobem en una situació de crisi, sinó perquè cal anticipar-nos i assentar les bases per a una atenció sanitària a llarg termini que sigui de qualitat, solidària, cor­responsable i, naturalment, sostenible.

I amb aquest objectiu es va plantejar el pacte d’Estat per a la reforma del sistema de salut que, malgrat que no s’ha pogut desenvolupar tal com l’havíem concebut, entenem que ha servit per donar peu a la reflexió necessària que necessitem.

Les bases d’aquest nou model han estat a bastament explicades pel ministre de Salut, Carles Àlvarez, i abans que ell, de la mà dels anteriors responsables en aquesta mateixa legislatura. La intenció hi és, i els objectius de la reforma, també. Ens calia, però, el compromís de les forces parlamentàries per tal de tirar endavant plegades amb aquest repte. El debat monogràfic sobre la sanitat que va tenir lloc aquest mes de juny al Consell General va deixar molt clares les voluntats per part d’uns i altres i ens ha permès aclarir finalment que, malgrat les divergències ideològiques, la responsabilitat passa per damunt de tot.

El nou escenari de diàleg que s’ha obert amb Liberals d’Andor­ra ens permetrà avançar en l’adopció d’acords encaminats a posar en marxa aquest canvi estructural que necessita la salut del país. I no estarem d’acord en moltes coses, però l’intercanvi de propostes segur que donarà peu a fórmules que ens permetran avançar. Hi haurà posicions que seran irreconciliables, naturalment, però en aquest moment és just reconèixer la voluntat constructiva de l’adversari polític. Les sessions del Consell General s’han acabat convertint, en més ocasions de les que voldríem, en l’escenari per desplegar arguments que responen a l’obtenció de rèdit polític més que a la confrontació d’idees. Intervencions marcades per un to apocalíptic que tenen l’única finalitat d’esvalotar el galliner i desvirtuar la tasca seriosa i responsable que es desenvolupa portes endins.

Els ciutadans ens demanen que estiguem a l’altura de les circumstàncies. Quan ha calgut, hem sabut donar una resposta d’unitat i, en aquest moment, el repte ho requereix.

* President de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient del Consell General